Bones festes a tots els amics i amigues de la natura

Acabant-se l'any i fent un balanç emotiu del que ha sigut l'any cal dir que acabem amb superàvit en experiències positives i de cara a l'any següent els pressupostos generals es preparen per a engrandir amb nous negocis aquesta empresa de treballadors i treballadores del bon caminar. Ací de parats no hi ha cap.

Bones festes nadalenques i feliç i xino-xaner any 2012

La Junta Directiva dels xino-xaners

4a etapa. Ruta dels monestirs

I així com qui no vol la cosa ja estem en la penúltima etapa de la ruta dels monestirs. Cal dir que està sent una experiència molt positiva com a exercici físic, com activitat cultural i una interessant manera de millorar les relacions socials amb molta gent.

 Però anem a la descripció de la quarta etapa. S'ix des del monestir de Santa Maria de la Valldigna de Simat el proper diumenge dia 11. A les 7 i mitja del matí cal estar allí. Des d'allí marxarem cap al convent d'Aigües Vives de La Barraca i aproximadament a les 12 es visitarà l'edifici. Posteriorment marxarem cap a Alzira on es farà el primer tram del pas del pobre. I a partir de les 16 h 30m marxarem cap a casa. 

Una interessant eixida que  els xino-xaners i xino-xaneres realitzarem amb satisfacció.

 Ànim.

Equip de redacció de Xino-xano.

Crònica desenfadada. Xino-xano acaba la tercera etapa.

Amb entusiasme començarem la tercera etapa que partia des del convent de Llutxent. De bon matí arribaren els tres autobusos amb la gent d'Alzira que anaven acompanyar-nos. Estavem impacients, estrenavem equip.

Pel que sembla es tracta d'un model quasi exclussivament femení. (Gemma... no t'ho prengues a mal, el proper dia també tindràs uniforme)

La nostra presidenta amb "la vara de mando" organitza detalladament tota la marxa. Per cert que ja ha decidit qui formarà part del seu equip de govern. "Dedocràticament" ha designat secretària a Celina premiant l'excel.lent exercici de responsabilitat que sempre ha mostrat i a Alícia, tresorera fruit de l'honestedat que la caracteritza. I pel que es veu en la imatge,  Josefina exercirà d'assessora.

I començà les rampes dures de la marxa amb Vicen i  Graciela destacades. La tàctica va funcionar a la perfecció. Cal destacar el pundonor de Vicen que va saber refer-se de l'absència del malograt Panxo.

  Quin sacrifici suposa per algunes persones aquesta esforçada etapa. Com a mostra, un botó. Eduardo guanyant-se la beatificació.

Des de Barx la verdor de les xino-xaneres amb la satisfacció del deures mig complits.

I mentres Graciela jugava als marcianets amb el mòbil, d'altres xino-xaneres escoltaven les indicacions de l'entrenadora, "Ànim, xiques encara que haja abandonat algun component, ho podem aconseguir"

I al final a pesar de tots entrebancs .... Rosario i Celina aconseguirien arribar les primeres a la meta!: Or i plata un excelent resultat per a una cursa tant bé organitzada tàcticament. Sona l'himne xino-xaner en el lliurament dels premis. Enhorabona a l'equip.

Adéu

 De vegades la falta d’algun ésser ens fa reflexionar sobre el buit que pot suposar l' absència. Possiblement quan aquest ésser és un gos, algunes persones els costarà d’entendre que els  propietaris senquen tant la partida. A  aquells que dia a dia han gaudit la fidelitat innata que mostren perennement , no cal que els digues: “si tant sols era un animal!”. Ho són, però alguns amb  una  sensibilitat i perseverància especial que fan que poc a poc augmente per ells l’estima de tots els membres de la família, de la seua família. I en eixa convivencia fins i tot sembla  que fa que els aparega una mena de vocació humana. Jo en conec algun d’eixos. I pel que em sembla Panxo també ho era. Des del bloc una menció al  veterà xino-xaner amb vocació humana.  Bon vent Panxo ¡

3a etapa Ruta del monestirs.

El diumenge dia 27 de novembre estem de bell nou convocats/des a una nova etapa de la ruta dels monestirs. A partir de les vuit del matí ens concentrarem per completar una altra fase d'aquest interessant itinerari. Des del convent, que serà el lloc d'eixida, anirem cap a el castell vell, des d'allí ens traslladarem a  Pinet. Després a Barx i finalment arribarem a Simat.  A les 16 '30 hores està prevista la visita al monestir de Sta. Maria de la Valldigna.

Èxit de participació de la segona etapa

El passat diumenge 16 d'octubre va tindre lloc la segona etapa de la ruta dels monestirs. Fou un èxit de participació, doncs assistiren més de 170 persones. Des d'Alzira vingueren tres autobusos per eixir des del monestir de Sant Jeroni  i passant per Rotova i Almiserà. Després travessant un paisatge devorat pel foc arribaren a la Catalana, terme de Llutxent om poc a poc tornà a aparéixer el verd.

Arribats al convent i després de recórrer més de 18 quilòmetres els esperava una paella per als caminants i caminantes i "afegits". En total al voltant de la paella xino-xanera es juntaren 21 persones i dos gossos. Vam ser  l'enveja de la resta de senderistes que mentres devoraven el bocata ens miraven amb "passió desmesurada". La veritat que ens haguera agradat donar de menjar a tots però.. De totes les maneres i de forma simbòlica vam "convidar" a José.

En acabar Susanna i Míriam,  les guies locals, van realitzar una explicació detallada dels monuments. La gent se'n va anar  contenta.

La pròxima ix del convent el proper diumenge 27 de novembre cap a Simat. Ahí hi estarem!

Segona etapa de la ruta dels monestirs

  Després de l'èxit de participació de la primera etapa Xino-xano no pot perdre's la següent i més si el final d'etapa és al nostre poble.  Des de la revista digital  " Al cor "d'Alzira vegeren així el començament de la ruta
"... contó con una multitudinaria participación que desbordó todas las previsiones, ya que en ninguna edición anterior la primera etapa había contado con tantos asistentes. Tres autobuses partieron de Alzira camino de Gandia, para reunirse en las puertas de la Estación de Renfe, punto de inicio dela Ruta. Allía los 131 excursionistas que salieron de Alzira, entre los que había algunos participantes de Sueca, Valencia, Cullera y Tavernes, se les unieron dos grupos venidos de Llutxent y de Xeraco, concentrándose un total de 146 excursionistas. "

  I en altra web, guiasafor,  parlen així de l'origen de la ruta

La Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre fue impulsada hace cuatro años por el Ayuntamiento de Alzira, con el apoyo de la Conselleria de Turismo y la Diputación de Valencia. A través del sendero de Gran Recorrido GR-236 –el primero de la provincia de Valencia– entre Alzira y Gandia, la ruta pretende difundir los valores ecoturísticos de los cinco monasterios por los que atraviesa, que están rodeados de atractivos parajes y cuentan con un rico pasado. Es además un proyecto cultural que fluye del interior hacia la costa, y sirve como excusa para hacer una escapada a estos enclaves tan cercanos. ha recuperado la tradicional ruta que seguían en la Baja Edad Media los peregrinos de monasterio en monasterio, desde Alfauir hasta Alzira o Llutxent. El origen del Pas del Pobre se sitúa en el histórico paso natural entre las montañas de la Murta y la Casella, por el que transitaban los fieles siguiendo la ruta de los monasterios. 

Los motivos del peregrinaje eran varios, desde el deseo de penitencia hasta alojamiento, consuelo espritual, afán cultural o necesidad real de limosna. El momento álgido de la ruta aconteció entre los siglos XV y XVII.
Para saber más, hay editada una Guia de la Ruta dels Monestirs. Además, desde 2008, la Concejalía de Turismo de Alzira organiza excursiones dominicales para recorrer diferentes etapas. 


Concretament el diumenge 16 d'octubre tindrà lloc la segona etapa de la ruta del monestirs. Comença des de Lloc nou i finalitza al convent de Llutxent. No faltes. Xino -xano hi estarà.

La ruta del monestirs. Primera etapa. Imatges xino xano

 
El xino-xaner Alfonso ens ha fet arribar unes imatges sobre la primera etapa.Per vore'n més cliqueu ací. Gràcies Celina i Alfonso i enhorabona per la qualitat de les fotos

La ruta dels monestirs

Xino-xano participarà en la ruta del monestirs. Com que la informació que ens havia arriba era escassa ens hem ficat en contacte amb la oficina de turisme d'Alzira i hem buscat informació per Internet per tal de resoldre dubtes.

 Pel que fa al preu cal  dir que els que paguen són els transportats des d'Alzira.  A ells en els dotze euros de la primera etapa els entra l'assegurança i l'entrada al monestir de Lloc Nou (3 euros). Nosaltres si volem,  sols ens hem de pagar l'entrada al monestir, que serà a partir de les 16h 30m. Per tant sols hi haurà que estar a l'oficina de turisme de Gandia  ( en front de la Renfe) a partir de les deu del matí on repartiran les credencials. Posteriorment anirem a Almoines on l'alcalde ens farà una rebuda oficial i després cap a Lloc Nou.  Es dinarà allí i després es visitarà el monestir. A les cinc partirem cap a casa.

Pel que fa a la descripció de la ruta fixant vos passem aquest enllaç on és fa una interessant descripció de les diferents etapes.

Presentació de l'himne dels xino-xaners

La nit del divendres 5 d'agost ens tenia preparada un grata sorpresa. Encara que la vesprada plujosa amenaçava amb anular la "passejada" nocturna cap al convent, el temps es va alçar i al final es va conéixer quina era la sorpresa que ens tenien preparada la comboianta directiva dels xino-xaners. Amb l'excusa de planificar el final de la temporada estiuenca,  ens van convocar a tots els passejants i passejantes i allí comença la sorprenent proposta,  ni més ni menys que la presentació de l'himne oficial xino-xaner. Un treball interessant que ens tenia preparat el músic i , ara ja , compositor Alfonso  Mansanet. Es tracta d'una marxa musical idònia per a identificar un grup de persones unides per l'afecció a caminar. Doncs bé, Alfonso amb tota la tranquil.litat del món ens la va cantar per a que nosaltres ens familiaritzàrem amb ella. I posteriorment vam improvisar un escenari on la vam cantar per a alegria de conills, esquirols i altres animalets que feu de públic improvisat. Per a que mentir, desafinàrem una mica, però amb la pràctica i amb el temps... Enhorabona al compositor i a tota el grup per facilitar tant les coses duent-les sempre amb bon humor. Per cert la música la podeu escoltar en aquest mateix bloc

Ara ja tant sols queda dir que la darrera eixida nocturna serà el pròxim dissabte dia 10. Anirem vorejant platges de la Safor per a sopar a la llum de la lluna a la vora del mar. Una proposta interessant per a rematar un estiu senderista meravellós. Eixirem a les vuit de la vesprada des de l'avinguda poliesportiu.

Sopar de germanor al convent dels xino-xaners

El proper divendres dia 2 d'agost s'ha organitzat un sopar per a totes els xino-xaners i amants en general del bon caminar. Serà al convent de Llutxent i eixirem a les 9h 30  de la nit des del parc de Carboneres i xino-xano xino-xano anirem cap al convent on soparem. En acabar de sopar decidirem com organitzem la darrera eixida nocturna i farem una previsió de cara a la tardor. A més ... ho senc no ho puc dir és sorpresa. No falteu, vos esperem!

Aquella marxa nocturn al Rafal. Des dels blocs de Vilaweb

És gratificant que parlen del teu entorn, sobretot si parlen bé i escriuen millor. Ho diem perquè per casualitat hem llegit una descripció de la ruta nocturna que vam fer al Rafal que paga la pena pegar-li una miradeta. L'autor lògicament és una persona que ens va acompanyar en aquella nit de calor, però entranyable. Crec que és cunyat de Rafa i Alícia. Cliqueu ací per poder llegir-la.

Per cert estem preparant la darrera eixida de l'estiu. Si no passa res serà a primèries de setembre, també nocturna i vorejant la platja. Quan la concretem ja vos ho comunicarem amb antelació.

                          Salut.   Xino-xano

Ruta dels Monestirs. GR-236 2/3

Distància recorreguda: 26,23 quilòmetres
Altitud mín: 98 metres, màx: 616 metres
Desnivell acum. pujant: 933 metres, baixant: 1.042 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Data: març 22, 2010
Finalitza al punt de partida (circular): No
Coordenades: 15668

De Llutxent a Simat de la Valldigna, passant pel Convent del Corpus Christi, Pinet i Barx.

"La Ruta dels Monestirs. El pas del pobre" transcorre per les comarques de La Safor, La Vall d'Albaida y La Ribera; unint cinc monestirs des de Gandia a Alzira. Generalment tota la ruta es fa en 4 etapes.

Informació extreta del bloc de creuantmuntanyes. Interessant i completa descripció

Xino-xano està en totes. Crònica de la marxa nocturna cap a a Pinet.

Els xino-xaners i les xino-xaneres, ja coneguts pels ambients "senderils" com la marea verda, no faltaren a la cita del divendres. En aquesta ocasió i organitzat per l'ajuntament gaudírem d'una ruta dissenyada per l'expert senderista, Joan Mahiques, que s'amitjanava a la localitat de Pinet i finalitzava a la piscina de Llutxent. Algunes absències justificades  de persones  del grup (i d'animals), però així i tot, els i les  Xino-xano,  ens donàrem a conéixer.

Una calorosa nit d'agost on l'estima per l'exercici i la convivència va fer insignificant els quasi quinze quilòmetres de muntanya de l'itinerari. Tant sols cal lamentar un incident de poca importància, la lesió de Fede. Des d'ací desitgem que siga de poca importància i puga continuar fent prompte molts més quilòmetres. A destacar la quantitat de participants, més de vuitanta en el que en vegérem de jóvens, molt jóvens i d'experimentats. També es de justícia mencionar la rebuda que ens feren a Pinet. Una grata sorpresa vore que ens tenien preparada un taula amb beguda fresca i un aperitiu reconstituent. La veritat  que a eixes hores i amb la basca que feia és molt d'agrair. Gràcies Pinet,  especialment als que ho organitzaren. A l'acabament  un altre detall interessant la piscina de Llutxent disponible per a refrescar-nos. Els més agosarats ens refrescaren sols per dins amb un bon granissat de llima. Fins a l'altra.

Marxa nocturna cap al convent.

Un xino-xaner d’excepció ens ha demanat relatar la crònica de la ruta nocturna. Satisfets per la iniciativa, ens permetem una lleugera presentació i donem pas a l’escrit que ens ha lliurat. L’amable col.laborador és molt particular, de certa edat, amb un look d’urbanita convençut és dels més fidels a totes les convocatòries. Les viu amb una gran intensitat i tot experimentat en la noble tasca de caminar, sempre intenta passar desapercebut. Al final de l’escrit desvelarà la seua identitat. Així comença la particular visió de la marxa...

       En aquesta ocasió eixírem del dipòsit de l’aigua. A les nou com ve sent habitual  la gent amb les samarretes verdes, motxilla a l’esquena i garrot està esperant l’ordre d’eixida. Les paraules alegres, les bromes i el bon rotllet són indicis de la consolidació del grup i del projecte. Hui la “rústica” de Clodie sembla no vindre.

Xino-xano, xino-xano arribem al cau del sester. Sembla que el ritme d’aquesta eixida no és com el de l’anterior es camina més lentament. Passat el pinaret ens adrecem pel camí del convent fins arribar a la caseta que s’ha construït on abans estava la fonteta del pare Marià. S’agraeix la botija que els propietaris pengen a l’exterior expressament destinada als caminants. Jo, no sóc de botija em sembla una forma de beure un poc ordinària. Allí precisament ens desviem pel camí que va cap al corral de Bancalets. Però abans d’arribar-hi ens desviem cap a la dreta a buscar el barranc de Barreres. Arribats a aquest punt comença l’encesa dels llums. Crida l’atenció l’aroma intens de pebrella que ens acompanya per quasi tot el  trajecte. Alguns punts del camí estan encosterats i amb pedra solta, reconec que a algunes persones el garrot ací pot ser necessari. A mi mai m’han fet falta. Per l’ombria de Barreres i seguint la senda arribem a la vessant de ponent del Castell Vell. Amb la nit ja caiguda la silueta del nostre emblemàtic monument retalla un cel lleugerament enllumenat per una lluna caduca. Pel nouer de Tudel seguim la senda que comunica amb el convent i pugem la darrera dificultat orogràfica. Vist des de dalt semblem una cuca de llum geganta. I al voltant de les onze menys quart fem l’arribada al convent. Si algú pensava que soparíem amb tranquil.litat,  s’equivoca,  allí estava ple de personal. El festival de música té la culpa. Saludem  i davant de l’església amb la quietud del racó sopem amb molta gana. En acabar els que els agrada el café tenen la sort de poder gaudir d’ell gràcies al punt que han muntat la comparsa del Benimerins. En aquesta ocasió prenem el granissat de llimó ací. Jo tampoc sóc de granissat. (quan inventaran els pastissos de carn?).

En repondre forces comencen els acudits. José, el de la llanterna més potent;  és un fenomen contant-ne,  almenys si valorem la capacitat  amb la potència de les risses de la presi i la seua amiga Celina. Tots semblen passar-s’ho molt bé. Jo encara que m’agrada molt la companyia no parle, és el meu costum. Cal tornar a casa i ho fem pel camí més còmode, pel pinaret del segon convent. 

     Guau, guau,... quina caminata més guai.

                      Panxo. 23 de juliol del 2011

                                                                     

     Dedicat a Vicen  i Eduardo

  Nota.- Cal dir per a aquelles persones que no el coneguen,  que Panxo és el gos de Vicenta i Eduardo

RUTA nº 8 Una ruta nocturna

  Recorregut:  15 quilòmetres aproximadament 

   A destacar   Font del rafal i la companyonia del grup

Aquesta ruta té com a particularitats més destacables que ha sigut la primera que ha organitzat el grup Xino-xano, que és nocturna i que a més ha sigut ficada en pràctic pel mateix grup el dia 16 de juliol.

Per tant intentarem fer una descripció basada en les sensacions de l'experiència. 

Eixírem des de les Escoles on prèviament posarem amb una foto per a la posteritat. Cal agrair a Rafa i Alícia el detall de les canyes de bambú que van facilitar enormement la marxa als que no dúiem garrot. de seguida ens ficàrem en marxa pel camí de La Plana a buscar el corral de Bataller. Una nit de xafogor bascosa on el vent no va voler acompanyar-nos en cap moment, però l'agradable companyia i el comboi de la novetat feren que no ho recordàrem. Les primeres costeres de la serra encara les fèrem amb il.luminació natural. Mentrestant al crit de Clodie..! (la gosseta del Xato i Cristina que no està mai en el seu lloc), arribàrem al camí del Ciscaret. Allí on s'acaba el camí entràrem per un bancal d'oliveres per arribar al pou del saorí on les canyes indicaven major grau d'humitat. Arribats a aquest punt la vista perdria el seu protagonisme i deixava lloc a altres sentits. L'olor del fenoll era més intensa i la sensació de canvis tèrmics indicaven que s'establia una pugna entre la frescor de la nit les recialles de l'intens sol diürn. De tant encara escoltaven alguna xitxarra despistada.

 Al voltant de les deu i mitja ens ficaren a sopar al  Rafal. Allí l'aigua de la fonteta ens va regalar una frescor inaudita que tots vam agrair.I entre risses i somriures arriba l'hora del discurs. La senyora presidenta es va espolsar un discurs que.. no sé com es podria valorar perquè  com era de nit no podia vore els ulls dels oients.. (encara com que el va abreujar)  De totes les maneres llarga vida a la presidenta!

I fou al mateix sopar on es va modificar el trajecte per allargar-lo una mica. Es va decidir agafar el camí del Pla de Badenes anar cap al corral del Pujol i vorejar la lloma la Creu per a eixir pels Pallerets cap al camí del Rafal. I en aquest afegitó les alumnes avantatjades (i algun alumne afegit) del grup van aplicar un ritme de desgast que els menys preparats "vam notar".  Cal destacar el bell panorama que suposar barrejar els llums de les llanternes  amb la foscor de la nit. Encara que uns més prompte i altrs una mica més tard  al Corral del riu tots junt altra volta i pel barranc vam tornar cap a casa. I Clodie no es va perdre!

XIno-xano

RUTA nº 7 LA PENYA MIGDIA

  Recorregut:  12 quilòmetres aproximadament 

   Llocs a destacar Collaet de l'Aire, Sester de ramaderia,  Cava de la Falaguera, Casa del tio Honorio, Vistes panoràmiques de la Vall d'Albaida

Ens traslladem a Pinet amb vehicle des de la Plaça Major de Llutxent. Agafem el camí que va a Barx, ens desviem pel GR-236  en direcció al convent del Corpus Crhisti de Llutxent per una forta pendent. Sense deixar-lo, gaudint dels paisatges i, vigilats sempre per la Penya Migdia il.luminada pel Sol, nom que rep aquest accident geogràfic perquè a les 12 hores solars  ja no li pega per la part de llevant, amb un poc de sort, descobrirem algun que altre fòssil. Albirant tots els barrancs de la serra de Llutxent, arribem a les rodalies del Pinar de l’Avenc.

Trenquem a mà dreta, agafant una altra senda local del terme de Quatretonda, el  PR-172 que ens porta al Collaet de l’Aire. Devem parar per a veure, al mateix temps, tota la Vall d’Albaida , el terme de Pinet i, possiblement, l’únic bosc mediterrani que encara no s’ha cremat. Seguim i arribem al Pla de Penya. (Si continuàrem pel PR-172 arribaríem a la Casa del “Tio Honorio”). Hem de deixar el PR- 172 i doblar a l’esquerra. Creuem tot el pla, de llevant a ponent. Anem divisant al nord els alts del Buixcarró i de l’Heura (cim més alt del terme de Quatretonda). Ací s’adonem de la capacitat de regeneració que té el bosc mediterrani: carrasca, coscoll, bruc, argelaga, aladern, pi, etc. Devem parar quan creuem uns bancals per observar la construcció d’una caseta de serra. Més endavant cal deixar la senda local que va al Barranc dels Conills per agafar a la dreta una altra en direcció al Barranc de l’Aigua. En el mateix creuer es convenient visitar les parets d’un corral de ramaderia junt a una cova. Continuem pel senderol avall i sense deixar el barranc, prou interessant botànicament parlant, arribem a una pista forestal l’esmentat  PR-172.

Hem de trencar a la dreta cap a la “Cava de la Falaguera” (450 m.): cava tallada sobre la roca, amb certa profunditat per aprofitar l’aigua, mal conservada i per tant, necessitada d’una reforma urgent. És un índret, assenyalat per dos xops, on podem descansar i reposar forces que  cal cuidar i respectar. Enfront mateix de la cava hi ha un embeurador on podem llavar-nos.

Prosseguim i, sense deixar l’ample camí, arribem a la casa del “Tio Honorio” (500m.), llar d’aquest home el qual va arreplegar i classificar moltíssimes plantes amb finalitats medicinals; lloc on es conreaven tant cultius de secà com de regadiu en terra calcària, als peus de la Penya Migdia per la vessant de ponent. Mostra de la fertilitat del terreny són els gegantins pins pinyoners plantats i criats salvatgement a l‘est de la casa, formant un bosquet impressionant.

 Deixem el PR-172 que ens portaria dalt del Pla de Penya per l’ombria d’un barranquet. Cal prosseguir en direcció a Pinet (45’). L’olor a pebrella ens acompanya. Ja dalt de la carena, arranca una senda nova a l’esquerra (al nord) que ens portaria a “La Caseta dels Guardes”, a la Cova dels Emboscats, passaríem per les Foietes (xicotetes pinedes de pins pinyoners) fins arribar a la senda que va al Buixcarró pujant per la Vinya Vella. Anem baixant amb molta cura per la quantitat de pedra solta que hi ha. Agafem de nou el GR-236 fins arribar al poble de Pinet on a l’entrada han construït una zona d’esbarjo en la que podrem beure i descansar. I si ja són les 14h. i albirem la Penya Migdia, s’adonarem que al cingle ja no li pega el Sol com ja havíem comentat .

Joan Mahiques i Boscà Juliol 2011

RUTA nº 6 RECORDS D’UN CREMAT

    Recorregut:  14 quilòmetres aproximadament 

   Llocs a destacar Riu Vernissa, Castell de Borró, Font de les Galeries, Font de la Falzia, Vistes generals

(Aquesta ruta transcorreix pels barrancs del terme de Ròtova: el Blanc, el de Les Galeries i el del Batla Mala abans de cremar-se per l’abril del 2011).

Hem d’entrar a Ròtova, creuarem el poble de sud a nord,  buscarem el senyal que ens indica el GR-236 en direcció cap a Almiserà pel camí de Borró, creuarem el riu Vernissa, seguirem fins a el primer senyal que ens indicarà l’entrada al barranc Blanc: el marfull i l’aladern són la nostra guàrdia al llarg del trajecte; l’aritjol puja pels troncs dels pins, donant-li al bosc molta vitalitat.

Poc a poc anirem guanyant altitud, arribarem a la font del Castell, continuarem pujant fins arribar a la mola del castell de Borró, tot en roïnes, des d’on podem divisar al sud-est, el Montgó; al nord-est, el Montdúver; al sud, La Safor i al sud-oest, la Cuta, El Barco i al fons la penya del Benicadell i en la llunyania, el Montcabrer i a l’oest, el barranc de Les Galeries, que serà l’adreça per on tirarem. Ja en el barranc de Les Galeries, si tiràrem amunt, cap a la dreta, ens dirigiríem cap a la llar del Centre Excursionista de Ròtova, antiga gran casa de serra dels Garcies, rehabilitada i prou ben conservada, i poc a poc pujaríem fins a la carena per on passa la senda de la Font dels Llibrells; però nosaltres trencarem a l’esquerra, cap a la font de les Galeries  que dona aigua al poble d’Alfahuir, sempre en direcció a Ròtova. Cal parar-se en cada racó on hi ha un tauler explicatiu dels arbustos més importants que estem observant; deurem llegir les explicacions: són senzilles i molt ben il.lustrades. Anirem relaxant-nos i valorant la importància que pot tindre qualsevol entorn.

De sobte,  un arc ens cridarà l’atenció, és l’aqüeducte manat a construir pel comte de Trénor per portar l’aigua des de la font de la Falzia fins al convent de Sant Jeroni de Cotalva. El passarem, tornarem a creuar el riu Vernissa i, junt a uns canyars, arribarem al camí de Borró, agafarem el GR-236 en direcció a ponent (Llutxent), arribarem a una porta verda, deixarem el GR-236, la franquejarem, caldrà seguir eixe camí ample fins a un cartell de fusta que posa: “La font de la Falzia”. Agafarem el senderol per on la murta, el marfull, el cepell i altres arbusts ens saluden a l’entrada del barranc del Batla Mala, malt dit pels de Llutxent, barranc del “Maricón”.

La sèquia que portava l’aigua, al llarg del trajecte, serà la nostra companya de viatge. El caminet va per l’ombria del barranc i quan més s’ endinsarem, caldrà baixar al llit del torrent però inesperadament i, de forma miraculosa, sorgiran les primeres bassetes d’aigua. L’ indret anirà enfosquint-se; sembla que els cingles volgueren unir-se; grans blocs de pedra calcària caiguts des dels penya-segats per les vessants, dormen al llit del barranc i fan que el senderol manifeste certa dificultat. Darrere d’una d’aquestes pedres escoltarem la música natural del xipolleig de l’aigua que cau des de  la font a una bassa mitjana, on es pot prendre el bany. Pujarem un poc més amunt i toparem amb un menut rierol que surt d’un saltet que li ha donat l’home des de dins d’una cava, tapada per un mur, on hi ha una obertura, per omplir la cava i desviar l’aigua per la sèquia esmentada, haurem arribat a la font de La Falzia, mal anomenada de la Finestra.

Caldrà tornar per la mateixa senda amb molta cura fins al Gr-236. Prosseguirem en direcció a Ròtova pel camí de Borró.

Joan Mahiques  i Boscà  Juny 2011

Ruta nº 5 CAP A L’AVENC DE QUATRETONDA

 

    Recorregut:  12 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar Casa Sènia, Cucó, Avenc, bosc mediterrani, vista panoràmica de la Vall d'Albaida

Cal eixir de Llutxent des de la Plaça Major i, pel carrer de l’Aurora girem a l’esquerra pel de Badenes, tirem amunt per la costera de Barreres, doblem també a l’esquerra i agafem el primer carrer a la dreta que ens porta al Parc de Carboneres de Guadazaón, i sense deixar-nos el camí, arribem al dipòsit d’aigües potables que ens porta cap a Benicava.

Pel camí asfaltat, al segon creuer, tirem a la dreta; es va planejant i, quan va baixant una miqueta, al tercer creuer, deixem el camí asfaltat, agafem el de l’esquerra que ens porta a la Foia Boscà, prosseguim per la “Casa Sènia”, passem el barranc en direcció a Quatretonda, per l’oest. Sense perdre el camí, arribem al barranc de “Les Cucales” on està el pou de “Jesussito”, anomenat també pou de la “Santa Faç”, primer pou que va donar aigua potable al poble de Llutxent l’any 1966.

Avenc de Quatretonda

Sols passem el barranc, hem de trencar bruscament a la dreta per un senderol  estret, empinat, pobre en vegetació on la sajolida és la regina. A mitjant  senda ens hem de fixar en un menut forn de calç que apareix a l’esquerra i en un  cucó natural, cobert de pedra; poc a poc i, pujant amb paciència, arribem al camí de la serra que ve de Quatretonda; cal tirar a la dreta i al proper creuer de camins, tornem a doblar també a la dreta, junt a un anouer que ens portarà cap al “Pla dels Arenals”: indret on han construït xalets amb poca identitat; a soles un parell de casetes s’adapten a l’entorn.

Un esparver parat damunt d’un arbre ens vigila. Al segon creuer, cal continuar recte, a l’esquerra, pel trajecte  anomenat de “La Canyada”: serpentejant i, passant primer per l’ombria de la foia amb terra arenisca i tot seguit, ja pel  cara-sol, observem unes casetes, voregem bancals prou ben conreats i per un camí prou mal conservat, arribem a la sima de   “L’Avenc” de Quatretonda: racó tranquil, net, ben cuidat i silenciós on el bosc mediterrani es manifesta en tota la seua autenticitat, lliurat d’una forma miraculosa pel foc. La sima està vallada perquè suposa un evident perill per a la integritat de qualsevol persona.

El camí ample ha desaparegut. Continuem per un senderol cap a llevant. Ens aguaiten uns pins pinyoners gegantins. El sotobosc és magnífic: romer, timonet, polimesto o aladern, argelaga, coscoll, rabet de gat, cepell, llentiscle ... són el seu veïnat. El lleu s’ompli d’un flaire que tothom voldria respirar. Abans d’arribar a la carena i desviant-nos un poc a la dreta, podem visitar  una menuda caseta de serra on l’home construïa sols allò que necessitava per pura subsistència i lliurar-se de tronades i passar alguna que altra nit.

Ja dalt del “Collao”, arribem al terme de Pinet: al clau del “Pinar de l’Avenc”, punt que fita en tres termes: Quatretonda, Pinet i Llutxent. Deixant el senderol , ja convertit en camí ample, ens fixem en els indicadors i, hem de trencar  a l’esquerra pel GR-236, en direcció al convent del Corpus Christi. Cal gaudir encara de l’únic  bosc mediterrani que tenim intacte. Fent-ne, fent-ne,  i amb molta cura, per la carena entre el “Barranc Negre” i el “Pla dels Arenals”, indret ja recuperat del foc, divisem l’esmentat convent i tota la comarca de la Vall d’Albaida ; baixem sense pressa, pel cara-sol del “Corral dels Bancalets” on l’olor a tarongina ens torna a fer somniar.

Ens agrada observar ”El Corral dels Bancalets”, construcció ramadera més impressionant que hi ha al terme de Llutxent. Deixem el GR-236 i tirem a la  dreta en direcció a “La Rossa” i pel bancal de l’antic olivar del convent , ara tarongerar de clemenvilles, arribem al camí asfaltat que ve de la fonteta del “Pare Mariano”, malauradament desapareguda, cap al convent. El creuem i seguim recte fins agarrar la senda que ens porta al camí de “Gralleta”, deixant a l’esquerra el cercat de l’ermita i poc a poc arribem, per Benicava , a la Costa. Ja estem en Llutxent. Per la costera del carrer Sant Doménech i Porxes, arribem a la Plaça Major.

Joan Mahiques i Boscà, Maig 2011

RUTA 4.-LA VIGILÀNCIA MORISCA: L’ALT DEL CASTELL DE PINET

Recorregut              15 quilòmetres aproximadament

Temps                      4 hores

 Llocs a destacar   barranc del Castell ; Montdúber, ullals,  El Surar, Lloma Rasa, L'Alt del Castell,  Diferents paronàmiques

Ens desplaçarem amb vehicle fins al dipòsit d’aigües potables de Pinet. Ens endinsarem pel “Barranc vell” seguint la senda que ens conduirà a un colladet on hi ha un camí a l’esquerra que porta a les “Mamelles “ de Pinet; continuarem recte. El camí s’empina amb unes pronunciades corbes. Gaudirem contemplant el “Barranc del Castell”. Ja dalt, arribem a les “Foietes”, on l’home conreava en un temps no massa llunyà prunes “burbank”.Ens adreçarem a la dreta pel “Racó de la Mata”, on observarem uns xicotets frares amb unes formes capritxoses, esculpits per l’erosió i la corrosió dels fenòmens atmosfèrics. Indret cobert de terreta d’escurar  on la pebrella és la protagonista. Marxarem cap a “L’Alt del Gurugú” fins arribar a la pista que va des del “Pla de l’Engarbuller” cap al Surar.

Tirarem a la dreta,  i passant “L’Alt de Carpi”,  arribarem al “Pla del Simarro” on apareix a l’esquerra el primer ullal, forat característic dels sistemes càrstics on en les boques solen hi haure gamons tronadors, utilitzats per a fer trons en les festes patronals de Llutxent; a mà dreta, a uns 10 m. existeix una cova amb aigua. Passarem unes corbes tancades i mirant a llevant, albirarem el cim del Montdúber, assassinat per una gran quantitat de repetidors. Sense deixar la pista vorem  una paret  del corral del “tio” Paco; i poc a poc, arribarem a una corba prou oberta on està situada la senda que ens portarà a La Drova i Barx pel Foradet de l’Aire si tirem en el  creuer que toparem, a la dreta; i si agafem el desviament de l’esquerra, arribarem a la “Sima Aldaia”, “l’Alt del Cingle Verd” i a la Nevereta respectivament. Continuarem el camí per la “Malladeta la Roca” fins al Surar, ecosistema declarat Paratge Natural Municipal per la Conselleria de Medi Ambient, una vertadera joia botànica de la zona. Hi ha uns bancs per poder descansar i recuperar forces.

Deixarem la pista en la mateixa “Basseta del Surar” i doblarem a la dreta, creuarem tot el bosc de sureres i pins, vigilats pel bruc, arbust molt apreciat per a fer carbó en temps de la postguerra civil espanyola. Passarem “La Barrancà” i ens dirigirem cap a la “Lloma Rasa”, agafant un senderol  que sorgeix en la corba d’una pujada a la dreta de l’ample camí per on anem.

Planejant una bona estona, tornarem a divisar “L’Alt del Castell “, punt de guaita morisc que es comunica amb el Castell del Xiu.  Observarem com el bosc mediterrani, sobretot de carrasques , va recuperant-se. Caminarem pels termes de Pinet i Llutxent baixant per “La Lloma de les Sendes”, que per cert deuria netejar-se. Contemplarem a l’esquerra “El Racó de la Serp”, “El Barranc del Serrello” i ja baix del tot, el “Pla del Pujol”.

Arribarem a una pedrera abandonada i seguint ja un camí ample, empalmarem amb el camí asfaltat del “Pujol”. Tirarem a la dreta fins arribar a la “Font del Castell” on ens refrescarem.

Ens posarem altra vegada en marxa cap a Pinet, trencant a la dreta en el primer creuer després d’una forta pujada; i rodejats de granges i ametlers, arribarem a “Càdis”, barri de Pinet cap a llevant, separat del casc urbà des d’on pujarem fins al dipòsit d’aigües potables on havíem començat la ruta.

Joan Mahiques i Boscà, abril 2011

RUTA 3.- AL CAP DE L'ASE

Recorregut              16 quilòmetres aproximadament

Temps                      5 hores

 Llocs a destacar   barraca Toni l'andalús; Penya Llarga, barranc de la Molà, pla del  Pujol, pinar del Cap de l'Ase, barranc del Rafal,  fonteta del Rafal:antic poblat morisc


Sortim de la Plaça Major cap a La Font. Tirem pel carrer La Mar, creuem recte la carretera de Pinet i per darrere de les cases pugem per un senderol de penyes al Gurugú. Passem per davant d’una senzilla caseta de camp i arribem a un camí ample. Tirem a la dreta cap a La Plana; al proper creuer de camins, a l’esquerra, i pel costat de la caseta de Minguet “El Peleret”continuem per una zona on hi ha prou casetes de camp i alguns “xalets”. Baixem en direcció a la fàbrica de palets però trencarem a l’esquerra. El camí ample es tornarà poc a poc en una senda empinada; baixem fins el riu Pinet, afluent del Vernissa; el creuem i per un senderol preciós i relativament ample, arribem a la barraca de pedra seca de Toni        “ l ’Andalús “. Caldria protegir-la com totes les altres que existeixen al terme de Llutxent.

Tornem senda arrere i tirem pel primer caminet que trobem a la dreta que ens durà a un senderol molt estret, en vistes al riu de Pinet  i per la serra de Rafelet de “Tiberio”,  sense deixar-lo, anem baixant per les taules de Paco “Vicent Ramón”  fins el riu esmentat. A la dreta continuem la marxa pel centre del torrent, observant el desequilibri natural existent. Travessem el riu i arribem al camí asfaltat del Rafal. S’encaminem a la dreta i sense deixar-lo albirem a tramuntana la Penya Llarga i a migdia la lloma Abadia, indret on els nostres avantpassats tallaven ginebres per fer estaques que empraven per a plantar vinya i adreçar els ceps. Arribem a un creuer que hi ha uns senyals de passejar a cavall, s’hem d’enfilar a l’esquerra, i per un bon camí arribem a la Poletana. Per baix dels Pallerets, les rodalies del barranc de la Molà i la malladeta El Bou, sense deixar-nos el camí de terra arenisca , pujant una suau costera i deixant a la dreta la llometa dels Alls, passem pel costat de la caseta de “Joaquin” de Gargori ; estem arribant al pla del Pujol.

RUTA 2 AL PUIG AGUT

Recorregut.- Aproximadament 14 quilòmetres
Temps.- Unes 4 hores
Panoràmiques a destacar.- Barraca de pedra, cim del Puig Agut, cims de les rodalies, barranc de la Batla Mala, l'alt de Barreres i els forns de calç.

Des de la Plaça Major tirem avall, agafem el carrer del Mig fins la carretera de Pinet i pel carrer de La Plana, ja camí de la serra, eixim del poble pel GR-236. Passem la fàbrica de palets, creuem el torrent anomenat riu de Pinet. Seguim amunt i a l’altura on s’acaba l’asfaltat trenquem a l’esquerra per visitar la barraca de pedra de Mingo Viola, camuflada per un garrofer. Caldria protegir aquestes construccions com a patrimoni local!

Tornem al camí principal, passem els corrals de Bataller i de Murillo, construccions de ramaderia; dir-vos que són prou abundants per tot el terme. Prosseguim per l’esmentat GR-236,ens desviem pel camí de la dreta, el de La Catalana, creuem el barranc Ample i s’enfilem a l’esquerra per la caseta de Juanito “Diari” amunt. Si ens adonem, observarem com l’home ha creat bancals amb màrgens de pedra seca per conrear sobretot oliveres; eren temps de fam i hi havia que subsistir. Gràcies a aquesta tasca, la nostra serra no s’ha desertitzat.

Pugem poc a poc , a l’esquerra la cova Saranyana i els alts dels Perdigars, deixem el barranc del Baladret que va de nord a sud a la nostra dreta. Ja dalt, estem en la Catalana on pins, coscolls, argelagues, romers , timons i alguns ocells són els nostres acompanyants. Albirem les primeres serralades de la Safor. Al sud-est, el pic de la Cuta ens aguaita.

A la dreta surt una senda ens porta a la cova Fonda. Seguim pel camí ample i a uns pocs metres, a l’esquerra, es troba el dipòsit de La Catalana, ja en mal estat. Arribem a la caseta de Rafel de Bota. Allí mateix doblem a l’esquerra. Sempre estem pujant per un camí també ample però dolent i passant per la “Carabassera”, ens dirigim a la carena del barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”, i per la vessant de ponent, cap al Puig Agut, punt geodèsic amb més de 500 m d’altitud.

RUTA 1.- AL CASTELL VELL I EL TOSSAL GROS

Recorregut.- Aproximadament 6 quilòmetres
Temps.- Unes 2 hores
Panoràmiques a destacar.- costa, ermita, convent, castell Vell, corral Bancalets

Descripció de la ruta

Des de la Plaça Major, sortim pel carrer Porxes per davant de l’ajuntament vell, girem a l’esquerra cap a l’antiga placeta de la Societat, on està l’actual edifici de l’Ajuntament i que abans era la Casa de la Cultura; continuant pel carrer Sant Doménech, eixim del casc antic, arribem al barranc i arran de la carretera de Pinet, seguint per la Ruta dels Monestirs, arribem a la Costa.

S’enfilem pel Calvari, calçada mal conservada del S. XVI que comunicava l’església del poble amb el convent, i poc a poc arribem a un camí asfaltat, tirem a l’esquerra, passem per davant l’ermita de la Verge de la Consolació, proseguim la carretera asfaltada fins quasi al convent.