Va inagurar l'acte l'honorable presidenta na Rosario Francés amb un emotiu discurs de cinc segons. Vam entrendre que volia agrair a tots i totes la seua participació en el projecte xino-xaner i moltes més coses que l'emoció del moment li van impedir anomenar. Continuà l'acte amb un reconeixement públic del respectable a la tasca de la secretària Celina Pérez Sampedro i el de la tresorera Alícia García, posteriorment es va procedir a fer els lliuraments del guardons.
En primer lloc es va lliurar l'Óscar al millor director de documentals, que va ser per a Alfonso Mansanet en reconeixement al magnífic treball presentat. No va hi haver dubte, de tots els visonats va ser el millor.
L'Óscar a la banda musical també va recaure en Alfonso Mansanet per la creació de l'himne xino-xaner. Però en aquest cas el guardó està pendent de confirmar degut a una reclamació interposada immediatament i que està basada en la desafinada intrepretació del cor musical.
La millor fotografia va recaure en Rafa Canet Cid per l'habilitat en el domini de la imtage dintre dels nous corrents de l'art anomenats "antiverticalitat". Una tècnica difícil i no sempre compresa per tot el públic.
L'Óscar a l'actor principal fou per Eduardo Ortega per la sublime interpretació en l'escena "Bajada del Cristo del madero"
Cal remarcar que en el lliurament de l'Óscar al millor actor secundari el jurat va tindre que deliberar durant una llarga estona ja que els nominats Rafa Ribelles ( en "L'ermità"), Eliseo Codina en el paper de "Missing (desparecido") i Pep Estornell (en "Pepeillo de La Puebla"), li ho van ficar molt difícil al jurat. El premi fou per a José Margarit pel seu paper humorístic en l'obra "Dientes sobre dientes".
Al finalitzar l'acte es va intentar cantar de bell nou l'himne però .. què vullgueu que vos diga? Es va notar un canvi d'oratge...
Al finalitzar l'acte es va intentar cantar de bell nou l'himne però .. què vullgueu que vos diga? Es va notar un canvi d'oratge...
