Bones festes a tots els amics i amigues de la natura

Acabant-se l'any i fent un balanç emotiu del que ha sigut l'any cal dir que acabem amb superàvit en experiències positives i de cara a l'any següent els pressupostos generals es preparen per a engrandir amb nous negocis aquesta empresa de treballadors i treballadores del bon caminar. Ací de parats no hi ha cap.

Bones festes nadalenques i feliç i xino-xaner any 2012

La Junta Directiva dels xino-xaners

4a etapa. Ruta dels monestirs

I així com qui no vol la cosa ja estem en la penúltima etapa de la ruta dels monestirs. Cal dir que està sent una experiència molt positiva com a exercici físic, com activitat cultural i una interessant manera de millorar les relacions socials amb molta gent.

 Però anem a la descripció de la quarta etapa. S'ix des del monestir de Santa Maria de la Valldigna de Simat el proper diumenge dia 11. A les 7 i mitja del matí cal estar allí. Des d'allí marxarem cap al convent d'Aigües Vives de La Barraca i aproximadament a les 12 es visitarà l'edifici. Posteriorment marxarem cap a Alzira on es farà el primer tram del pas del pobre. I a partir de les 16 h 30m marxarem cap a casa. 

Una interessant eixida que  els xino-xaners i xino-xaneres realitzarem amb satisfacció.

 Ànim.

Equip de redacció de Xino-xano.

Crònica desenfadada. Xino-xano acaba la tercera etapa.

Amb entusiasme començarem la tercera etapa que partia des del convent de Llutxent. De bon matí arribaren els tres autobusos amb la gent d'Alzira que anaven acompanyar-nos. Estavem impacients, estrenavem equip.

Pel que sembla es tracta d'un model quasi exclussivament femení. (Gemma... no t'ho prengues a mal, el proper dia també tindràs uniforme)

La nostra presidenta amb "la vara de mando" organitza detalladament tota la marxa. Per cert que ja ha decidit qui formarà part del seu equip de govern. "Dedocràticament" ha designat secretària a Celina premiant l'excel.lent exercici de responsabilitat que sempre ha mostrat i a Alícia, tresorera fruit de l'honestedat que la caracteritza. I pel que es veu en la imatge,  Josefina exercirà d'assessora.

I començà les rampes dures de la marxa amb Vicen i  Graciela destacades. La tàctica va funcionar a la perfecció. Cal destacar el pundonor de Vicen que va saber refer-se de l'absència del malograt Panxo.

  Quin sacrifici suposa per algunes persones aquesta esforçada etapa. Com a mostra, un botó. Eduardo guanyant-se la beatificació.

Des de Barx la verdor de les xino-xaneres amb la satisfacció del deures mig complits.

I mentres Graciela jugava als marcianets amb el mòbil, d'altres xino-xaneres escoltaven les indicacions de l'entrenadora, "Ànim, xiques encara que haja abandonat algun component, ho podem aconseguir"

I al final a pesar de tots entrebancs .... Rosario i Celina aconseguirien arribar les primeres a la meta!: Or i plata un excelent resultat per a una cursa tant bé organitzada tàcticament. Sona l'himne xino-xaner en el lliurament dels premis. Enhorabona a l'equip.

Adéu

 De vegades la falta d’algun ésser ens fa reflexionar sobre el buit que pot suposar l' absència. Possiblement quan aquest ésser és un gos, algunes persones els costarà d’entendre que els  propietaris senquen tant la partida. A  aquells que dia a dia han gaudit la fidelitat innata que mostren perennement , no cal que els digues: “si tant sols era un animal!”. Ho són, però alguns amb  una  sensibilitat i perseverància especial que fan que poc a poc augmente per ells l’estima de tots els membres de la família, de la seua família. I en eixa convivencia fins i tot sembla  que fa que els aparega una mena de vocació humana. Jo en conec algun d’eixos. I pel que em sembla Panxo també ho era. Des del bloc una menció al  veterà xino-xaner amb vocació humana.  Bon vent Panxo ¡