Observació: Aquesta ruta està pendent d'homologar-se per part de l'Ajuntament
Recorregut: 22 quilòmetres aproximadament
Llocs a destacar Penya Llarga,barraca la Pedra, basseta el Surar, barranc del Batla Mala, Puig Agut, barraca de Migo Viola i vistes panoràmiques.
La situació del poble de Llutxent,
quasi al centre del terme, fa que es puga començar la nostra excursió des de la
placeta de La Font. Tirant pel carrer de la Santa Faç, seguint pel de Lluís
Vives, doblant a l’esquerra pel carrer Marmotes, creuant la carretera de Pinet,
prosseguint recte per darrere del magatzem de Bonyet i pujant per un senderol
al Gurugú, s’agafa un camí ample que ens porta a La Plana. Continuant recte i
al segon creuer del camí, es pren el de la dreta, seguint al voltant de casetes
de camp, s’insisteix a la dreta cap avall fins la fàbrica de palets que es
deixa a mà dreta. Encaminant-se a l’esquerra, passant junt a la caseta de Rafel
d’Alvaret, s’agafa un assegador empinat que ens portarà al camí de la Xoquera
per la vora del torrent del riu Pinet.
Trencant a l’esquerra,
prosseguint una bona estona el llit del riu esmentat i creuant-lo, s’arriba al
camí del Rafal que està asfaltat. Girant a la dreta i continuant el traçat asfaltat es torna a travessar el riu Pinet,
pujant suaument, després d’una costera i passant uns bancals d’ametlers, cal
doblar a l’esquerra per un camí també ample i un poc costerut, dirigint-se cap
a la Poletana. Alçant el cap, es divisa La Penya Llarga de llevant a ponent o
viceversa. Ja dalt del planet, a l’esquerra, apareixen els Pallerets, dos
turons vigilant el Barranc de la Molà.
Reprenent i rodejant la Caseta de Balbastre es baixa llepant el ja nomenat barranc i, per baix de la Mallaeta
del Bou, trepitjant un terreny arenós es va a parar al Pujol per l’ombria de la
Llometa dels Alls i, passant pel costat de la Caseta de “Joaquin” de Gargori
s’arriba al camí del Pujol. Es trenca a l’esquerra fins al camí principal, on
es troba un preciós bosc mediterrani, que ve des de la carretera Pinet cap al
Surar.
Reprenent el trajecte a la dreta
i pujant poc a poc per la Costera del
Surar, s’ha d’anar parant per recuperar-se i al mateix temps poder gaudir de
les meravelloses vistes panoràmiques que ens ofereix la Vall d’Albaida: a
llevant, el Cap de l’Ase; a ponent, el Pla dels Arenals, la Penya Migdia i el
Buixcarró; a tramuntana, l’alt de l’Heura, el poble de Pinet, dos cims cònics, les
Mamelles de Pinet, el Racó de la Serp, on naix per un badall el riu Pinet, i el
barranc del Serrello; i a migdia, el terme de Llutxent amb el Benicadell i
l’Aitana al fons.
Arribant dalt molt suades i
suats, es dobla a l’esquerra i, al voltant d’uns cent metres, a la dreta,
deixant el camí principal, cal endinsar-se per una senda estreta i frondosa,
d’uns dos-cents metres de llargària, que arriba fins la ja coneguda Barraca la Pedra, vertadera joia
d’arquitectura popular, construïda amb pedra seca com aixopluc de tronades i
per a dormir. Tornant al camí principal, es reprén l’itinerari a la dreta,
passant per un xicotet bosc, el Racó del Cacauer, junt a un dipòsit d’aigua a mà esquerra, que es va construir per l’antic
ICONA i al cap d’una bona estona, s’arriba a la Basseta del Surar on viu el gripauet
o toti. Ja som al Surar, indret que la major part d’ell pertany al terme de
Pinet; lloc on existeix un ecosistema molt peculiar: el bosc de sureres més
meridional de les terres valencianes, criades miraculosament sobre terreny
evolucionat a partir de substrats calcaris on la falaguera, el bruquet, la
carrasca, el matapoll, el pi, el coscoll, la sarsaparrella, el romer,
l’argelaga, ... li donen vida a una rica fauna: el porc senglar, la terrerola,
el verderol, el tudó, la rabosa, la gardunya, el conill, la perdiu, el falcó,
l’escurçó, el fardatxo, la sargantana,etc. Degut a la seua alta pluviometria,
és un lloc molt estimat pel món de la micologia.
( Existeix un itinerari circular
d’uns tres quilòmetres per on es pot
visitar i gaudir d’aquest peculiar indret).
Tornant pel camí per on s’ha
vingut, deixant-se a mà esquerra, la Barraca la Pedra i a mà dreta, la Costera
del Surar, cal continuar recte per un camí ample i pla: el de la serralada de
Marxuquera. Mirant als dos costats, s’observa perfectament la recuperació del
bosc mediterrani. No deixant el camí, s’arriba a una senda bastant ampla, a
l’esquerra, que ens encamina a la Font de la Gota (de difícil accés) i a la Lloma
del Frare cap a la Penya el Frontó. S’ha de prosseguir per la ruta principal,
deixant a mà dreta, la senda que porta al pinaret del Cap de l’Ase i a mà
esquerra l’Alt de la Terrerola.
S’abaixa de forma suau i, en la darrera corba,
abans d’arribar al planet de la Caseta del Diari, hi ha un senderol perdut que si
es recupera, netejant-lo, s’arriba al millor mirador que existeix al terme de
Llutxent: s’albira al nord, els cingles del Barranc Verd, la Cova del Parpalló
i el Montdúver; a l’est: la Penya la Barca, la Serra Falconera i la Mediterrània;
al sud, els Puntals de Llidoner i el Barranc del Lloret i, cap a ponent, es
divisa la coneguda Caseta del Diari. Ja tornant a l’itinerari principal,
s’arriba a l‘esmentat lloc de la Caseta del Diari, la qual no es veu des del
camí; indret utilitzat pels apicultors. Més endavant, a la dreta, sorgeix un
senderol que cal mantindre sempre net ja que servirà d’enllaç amb la ruta del
Rafal i Cap de l’Ase per la nomenada popularment Mallaeta del “Sapo”.
Persistint recte, s’arriba, a mà
dreta, a l’Ullal de la Lloma Plana, una mostra típica del sistema càrstic, típic d’aquestes serres i, tornant a baixar
per un trajecte molt descarnat, deixant a l’esquerra el Tossal de Les Ataranes,
es puja, ja en la Lloma les Penyes, una
pronunciada vessant, en molt mal estat, fins arribar a un creuer de sendes: a
la dreta, el Bancal de Viscaio cap a la Lloma la Cova i , a l’esquerra, la senda
que passa per la Foieta de Bruno, amb setze bancalets, el Bancal del Ferrer, des
d’on es poden divisar els cingles del Barranc del Lloret i, un poc més tard, vorejant
tranquil.lament la part superior del
barranc del Batla Mala i gaudint de les vistes panoràmiques, es puja fins el
Molló de les Àguiles, que fita amb els termes d’Almiserà, Ròtova i Llutxent.
Prosseguint tot recte, tothom
s’alegra al contemplar la panoràmica que de sobte ens apareix: el ja esmentat barranc
del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”. Es troba vigilat a l’est,
pel cim del Picaio; al sud, pel de La Cuta i, a l’oest, pel del Puig Agut, un
dels dos punts geodèsics al terme de Llutxent. A més a més, cap al sud-est,
es destaquen el circ de La Safor i en la llunyania, el
Montgó. Baixant, el sòl va canviant, es trepitja la coneguda “terreta
d’escurar”; s’està baix de la Penya el Recer que protegeix a tot ésser viu quan
bufa el ponent. Es contempla millor el ja denominat cim del Puig Agut.
Apropant-se cap a ell, a l’esquerra, de sobte, apareix un xicotet caramull de
pedres el qual ens indica el senderol, que cal respectar i netejar per poder pujar
fàcilment al pic; i, girant la vista cap a ponent, és una delícia gaudir d’unes
panoràmiques majestuoses del poble de Llutxent i de la Vall d’Albaida.
L’itinerari continua avall, ample però en molt mal estat. S’abaixa entre les
Cisselles, a l’esquerra i, la Carabassera, a la dreta, fins arribar, amb molta
cura, a la caseta de l’oncle Rafel de Bota, coneguda ara, popularment, com a “Villa Bota” per on passa el GR-236. Ja
estem a La Catalana.
Prenent el GR-236 en direcció a
Llutxent, trencant a la dreta, al cap d’una estona, es camina fregant l’antic
dipòsit de La Catalana, que es deuria recuperar per a caçadors i vianants,
deixant a l’esquerra la senda que va a la Cova Fonda i la Lloma Alta. Un tros
més endavant, cal recordar que es deixa a l’esquerra, la Cova de La Catalana,
molt fàcil d’entrar . Es tira camí ample avall i, a mà esquerra, al centre del
barranquet es pot observar un forn de
calç, abundants per tota la serra llutxentina. Baixant, s’arriba al barranc del
Baladret a l’esquerra, ubicat de tramuntana a migdia, deixant a mà dreta la
“Caseta dels Carrascos. Encaminant-se per les Fontalles altes i a l’ombria de la
serra del “tio” Roseldo i divisant la cova
Saranyana, s’aplega a Les Fontanelles Baixes. Continuant avall i al següent creuer de
camins, es trenca a la dreta i pasant per la caseta de Vicentico el forner, es creua el torrent que va al barranc Ample. La ruta s’empina i, pujant poc a poc,
deixant-se la caseta de “Ginio Sopa” a mà dreta, s’arriba a un altre camí un
poc més trafegat. Prosseguint pel conegut GR-236, es passa per dos corrals de
ramaderia a mà esquerra, el de Murillo i el del Bataller respectivament.
Tot seguit, al cap d’una
estoneta, el camí apareix de sobte asfaltat. Seguint-lo, a uns cent metres, a
mà dreta, es deu trencar per un senderol per visitar l’última barraca de pedra del
trajecte, coneguda popularment com la del “tio” Mingo Viola. Tornant
definitivament al camí i, baixant poc a
poc, es torna a creuar el riu Pinet, torrent més important de la serra de Llutxent.
Pujant, ja molt cansades i cansats, s’arriba a la fàbrica de palets.
Prosseguint per la Carrasca s’arriba a Llutxent pel carrer La Plana.
Joan Mahiques i Boscà
Llutxent, 18 juliol 2012
