De la bascosa 1a etapa amb la que vam encetar la ruta dels monestirs, fins a les gelades de la cinquena que la tancava,s' han succeït moltes experiències que paga la pena comentar en aquesta informal memòria final que també podrìem haver titolat "memòries d'una xino-xanera".
Va ser un 18 de setembre quan des de l'estació de trens de Gandia (lloc oficial de començament) començàrem una aventura senderista més enllà de les terres vallalbaidines.Ens adreçarem a Almoines on vam esmorzar i a partir d'aquest moment s'encetaren un mut de vivències,convivències i anècdotes que han confirmat la cohesió d'el grup senderista Xino-xano. Han sigut entretingudes passejades on al caliu de la natura hem pogut desenvolupar converses de tot tipus que han permés conéixer-nos millor i reforçar els lligams d'amistat a ritme de riures i somriures. Compartint l'esmorzar, compartint el dinar i fins i tot algun sopar, hem compartit part de les nostres vides amb l'excusa del bon caminar.Tot un plaer. Una ruta on s'ha combinat rutes de certa dificultat, com la del monestir d'Aigües Vives amb tranquil.les passejades a l'empar de les cridaneres bancalades de tarongers.
I en tot cas, acompanyant el saludable esforç físic, un regal impagable, gaudir dels edificis monumentals, testimoni de la nostra història.
És de rebut agrair als organitzadors l'oportunitat que ens han oferit de participar i algunes autoritats (Pinet Barx..) la calurosa rebuda que ens van oferir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada