dimarts, 31 de juliol de 2012

RUTA 9: SENDA DEL CAP DE L’ASE I DEL RAFAL

  Observació: Aquesta ruta està pendent d'homologar-se per part de l'Ajuntament

Recorregut:  25 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar   Cova del Rafal, pinar del Cap de l'Ase;font del Rafal, forn del Moro, barraca de pedra Toni l'andalús i paisatges.
L’eixida d’aquest trajecte es realitzarà també des de La Font. Es baixa fins el carrer del Mig, trencant a l’esquerra s’arriba a la carretera de Pinet, es dobla a la dreta i agafant el pas de zebra per a creuar-la, s’aplega al carrer de La Plana. Tot recte s’ix del poble junt al camp de futbol i seguint el GR- 236, es creua la fàbrica de palets, el riu Pinet, deixant a mà esquerra la barraca de Mingo Viola, d’obligada visita, abans de deixar el camí asfaltat. Es persisteix pel camí passant dos corrals de ramaderia: el de Bataller i el de Murillo respectivament.
Cal deixar el GR-236 per agafar el camí de l’esquerra que porta al Pla de la Simeta. Al cap d’una estona, s’agafa el camí de la dreta i fregant la paret d’ un altre corral, el de Manuel. Uns quants minuts més tard, s’arriba a la caseta de Rafel el Coixet, ja en el Siscaret. Es continua per un senderol prou empinat, que poc a poc s’endinsa pel barranc del “Querido” i porta a la coneguda Cova del Rafal. Prosseguint amunt, ja per la Lloma la Cova, es gaudeix d’uns paisatges espectaculars: a l’esquerra, el barranc dels Covarxons i les Penyes de l’Àliga; a la dreta, Els Perdigars; i darrere, per ponent, Llutxent i la Vall d’Albaida. Sense desesperar-se i ascendint amb un caminar tranquil es dóna cap al Bancal de Viscaio, divisant cap al nord-est el cim del Montdúber, ferit per prou pals d’antenes.
 Es recala a un camí ample que enllaça La Catalana amb El Surar. Es tira per eixe camí a mà esquerra, deixant-se a la dreta la senda que porta al Molló de Les Àguiles per la Foieta de Bruno. El sòl de la ruta és dolent . Es va en direcció nord, passant per l’Ullal de la Lloma Plana. Es deixa a mà esquerra la senda que enllaça amb la ruta per la mallaeta del “Sapo”. Es prossegueix pel camí principal i al pocs minuts estem per les rodalies de la Caseta del Diari i el senderol perdut que ens portarà al mirador del barranc Verd, la Penya la Barca i Els Puntals del Llidoner. Sense deixar-se el camí, es passa el desviament que ens indica la font de la Gota i la lloma del Frare. Més endavant, s’agafa el primer senderol a mà esquerra el qual ens portarà al pinar del Cap de l’Ase. Creuant-lo i gaudint del curiós ecosistema, es baixa amb molta cura pel barranc dels Castellets, donant cap, al Pla del Pujol, aplegant en breus moments a un encreuament de camins.
Es trenca a l’esquerra, travessant poc a poc l ’esmentat pla, reblit d’oliveres i ametlers, pel conegut corral del Pujol. Sempre recte, apareixen bancals conreats amb les seues casetes de serra. S’arriba al Troncar, deixant a l’esquerra el barranc de l’”Amargo”. Es va baixant. Quan el camí planeja, a mà esquerra hi ha una barraqueta de pedra menuda i difícil de descobrir: la barraca de Codí. Es creua un torrent, deixant a mà dreta el “Cau Sonaor” i el famós forn de calç del Campanar. Es puja una curta pendent, arribant al Pla de Badenes on existeix un bosc de pins que s’ha salvat del foc. La ruta ens porta a un altre camí que va al Rafal.
S’ha de doblar també a l’esquerra. Tot seguit, es passa per un altre torrent i pujant per la cova Tella s’arriba a un emplaçament morisc: El Rafal, indret on s’alcen unes quantes vivendes ,  forn per coure els aliments i corrals de ramaderia; espai de pous amb safareigs on brolla una font, bevedor per als animals i viver per emmagatzemar l ‘aigua i així poder regar; paratge de terra molt fèrtil on es produïa de tot:  oli, figues, raïm, ametles, tramús, hortalisses, magranes, sorolles, codonys, pomes, nous,etc.
Es descansa i es prenen forces junt a l’anomenada Font del Rafal. Mirant la font, es  prossegueix la marxa pel camí ample i costerut de l’esquerra que passa per la caseta de “Maravilla i dóna cap a una senda  costeruda, la qual s’endinsa pel barranc del Rafal . Poc a poc s’arriba dalt a una carena: la mallaeta del “Sapo”. Es trenca a la dreta; el senderol s’empina; s’està pujant pel cara-sol de l’Alt de Barreres. Ja dalt, quan es comença a  baixar, s’albira a migdia, la Lloma la Cova i, a ponent, es divisa una panoràmica del Rafal i en la llunyania: el convent, l’ermita i Llutxent.
Un poc més endavant es dobla a l’esquerra, s’abaixa amb molta precaució, es delecta del paisatge, es descobreix l’espart, es trepitja la terreta d’escurar, es contemplen, a llevant, les Penyes de l’Àliga i es passa junt al rei dels forns de calç, el del Moro. Al cap d’una estona, la senda s’eixampla, som al Montot. De sobte, l’abancalament d’oliveres i ametlers és el nostre veïnat, es franqueja un xalet i s’arriba al corral de Català. Pel costat d’una figuera d’ull de perdiu es pren el camí de l’esquerra, pla i espaiós que porta al Siscaret. Es segueix recte i es tira pel segon caminal que sorgeix a la dreta. Es deixa a mà esquerra el corral de Santouet, es puja una curta costera i quan ja es planeja, s’agafa un senderol, obert recentment, que serpentejant ens porta a l’alt del cara-sol de la Xoquera: el paisatge torna a ser impressionant.
Gaudint de la natura, es franqueja un altre forn de calç i per unes taules ermes s’agafa una estreta senda la qual, pel costat d’ una gran figuera, porta a la serra de l’oncle “Milio el Serrano”. Es continua baixant. Quan la ruta planeja, cal desviar-se uns pocs metres per descobrir la barraca de pedra més ben conservada de tot el terme, la de Toni l’Andalús. Es prossegueix, reprenent la senda i s’aplega al riu Pinet. Es trenca a la dreta i als poc metres es pren a mà esquerra, un estret i empinat senderol que  porta a un camí més ample. S’està en Les Dessèries. Ja dalt de la carena, si es mira a tramuntana, es pot divisar el Castell Vell, darrere el tossal Gros i al fons la foieta de Pinet.
Es segueix el camí fins arribar a la carretera C-608 de Llutxent fins a Pinet. Es trenca a l’esquerra en direcció Llutxent i, passant una bàscula , ja en el Mallol, deixant a la dreta  un camí asfaltat que porta a l’ermita i el convent, es creua la carretera per agafar una vorera ben arreglada que ens du al barranquet de la Sang on es pot visitar el monument dedicat a la festa de Moros i Cristians. Sense deixar-se la vorera, s’arriba a Llutxent i, al següent pas de zebra, es torna a creuar la carretera, s’agafa el camí vell de Pinet que porta a un pinaret on estava l’antic calvari. Es prossegueix, franquejant un  xicotet parc  on es pot beure, per la vorera de la carretera fins arribar a un carrer molt ample i costerut amb dos escales i alguns màrgens: és el carrer La Mar. Es puja , seguint-lo, franquejant la placeta de Lluís Vives, s’arriba a la plaça d’”Indalecio” Ribelles on està ubicada La Font, principi i final de la nostra ruta.
Joan Mahiques i Boscà
Llutxent,23 juliol 2012

Cap comentari:

Publica un comentari