divendres, 11 de febrer de 2011

RUTA 2 AL PUIG AGUT



Recorregut.- Aproximadament 14 quilòmetres
Temps.- Unes 4 hores
Panoràmiques a destacar.- Barraca de pedra, cim del Puig Agut, cims de les rodalies, barranc de la Batla Mala, l'alt de Barreres i els forns de calç.

Des de la Plaça Major tirem avall, agafem el carrer del Mig fins la carretera de Pinet i pel carrer de La Plana, ja camí de la serra, eixim del poble pel GR-236. Passem la fàbrica de palets, creuem el torrent anomenat riu de Pinet. Seguim amunt i a l’altura on s’acaba l’asfaltat trenquem a l’esquerra per visitar la barraca de pedra de Mingo Viola, camuflada per un garrofer. Caldria protegir aquestes construccions com a patrimoni local!
Tornem al camí principal, passem els corrals de Bataller i de Murillo, construccions de ramaderia; dir-vos que són prou abundants per tot el terme. Prosseguim per l’esmentat GR-236,ens desviem pel camí de la dreta, el de La Catalana, creuem el barranc Ample i s’enfilem a l’esquerra per la caseta de Juanito “Diari” amunt. Si ens adonem, observarem com l’home ha creat bancals amb màrgens de pedra seca per conrear sobretot oliveres; eren temps de fam i hi havia que subsistir. Gràcies a aquesta tasca, la nostra serra no s’ha desertitzat.
Pugem poc a poc , a l’esquerra la cova Saranyana i els alts dels Perdigars, deixem el barranc del Baladret que va de nord a sud a la nostra dreta. Ja dalt, estem en la Catalana on pins, coscolls, argelagues, romers , timons i alguns ocells són els nostres acompanyants. Albirem les primeres serralades de la Safor. Al sud-est, el pic de la Cuta ens aguaita.
A la dreta surt una senda ens porta a la cova Fonda. Seguim pel camí ample i a uns pocs metres, a l’esquerra, es troba el dipòsit de La Catalana, ja en mal estat. Arribem a la caseta de Rafel de Bota. Allí mateix doblem a l’esquerra. Sempre estem pujant per un camí també ample però dolent i passant per la “Carabassera”, ens dirigim a la carena del barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”, i per la vessant de ponent, cap al Puig Agut, punt geodèsic amb més de 500 m d’altitud.
Cal desviar-se quan ja hem passat de vista el pic per un senderol molt estret i brut que hi ha a la dreta, ens l’indica un muntonet de pedres. En uns deu minuts estem dalt. Val la pena pujar si bufa el ponent . Des del cim divisarem, seguint les agulles d’un rellotge: al nord, l’Alt de la Lletrera; al nord-est, el Montdúber; a l’est, l’illa d’Eivissa i el Montgó; al sud-est, el pic de La Safor i la Cuta; al sud, Serrella, Aitana i la penya “El Barco”; al sud-oest, el Benicadell i el Montcabrer; a l’oest, Llutxent amb tota La Vall d’Albaida i al sud-oest, la Penya Migdia. Després de les fotografíes pertinents, baixem per continuar la marxa.
S’adrecem amunt, cap a la penya del Recer, la qual ens protegeix del ponent, on abunda la terreta d’escurar i per tant la pebrella; bon lloc per a esmorzar i albirar les magnífiques panoràmiques que ens ofereix l’esmentat barranc del Batla Mala, indret on abunden fonts d’aigua i a més a més divisem la Mediterrània. Un últim esforç ens duu ja dalt de la serra Marxuquera on el paisatge ens segueix delitant la vista. Prosseguint el trajecte arribem al Bancal de Viscaio i a la dreta la foieta de Bruno. Sense desviar-nos, anem uns dos quilomètres i abans d’arribar a la caseta del Diari, ens desviem per una senda a l’esquerra.
Estem ja baixant poc a poc. Ens podem adonar de la capacitat que té el bosc valencià per a regenerar-se. I per la malladeta del “Sapo” arribem a un creuer. Si tirem a la dreta, anem a parar a la font del Rafal. Trenquem pel de l’esquerra i pugem tranquil.lament arribant a l’Alt de Barreres, lloc on el meu iaio patern va traure una serra i que el meu padrí “Bernardo” tardava nou dies en cavar-la. Divisem la immensitat de la Vall d’Albaida, les serres de Llutxent i sobretot, el Rafal. S’encarem senderol avall i s’aturem junt a un forn de calç, dit del Moro, ja que el van coure per dur a terme un any la festa de moros i cristians. Aquestos forns també deurien protegir-se!
Enfilem la senda i ràpidament arribem a un camí ample que ens porta al corral del Gordo o de Català. Tirem a l’esquerra, oliveres, ametlers i algún que altre garrofer ens acompanyen. Passem pel Siscaret, corral de Santouet, pla de la Simeta, corral de Murillo i Bataller, avall fins arribar a l’asfaltat i sense deixar-lo, al poble. Pel carrer del Mig, la Font, Porxes, a la Plaça Major.
Joan Mahiques i Boscà
Febrer 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada