dijous, 27 de gener del 2011

RUTA 1.- AL CASTELL VELL I EL TOSSAL GROS

Recorregut.- Aproximadament 6 quilòmetres
Temps.- Unes 2 hores
Panoràmiques a destacar.- costa, ermita, convent, castell Vell, corral Bancalets


Descripció de la ruta

Des de la Plaça Major, sortim pel carrer Porxes per davant de l’ajuntament vell, girem a l’esquerra cap a l’antiga placeta de la Societat, on està l’actual edifici de l’Ajuntament i que abans era la Casa de la Cultura; continuant pel carrer Sant Doménech, eixim del casc antic, arribem al barranc i arran de la carretera de Pinet, seguint per la Ruta dels Monestirs, arribem a la Costa.

S’enfilem pel Calvari, calçada mal conservada del S. XVI que comunicava l’església del poble amb el convent, i poc a poc arribem a un camí asfaltat, tirem a l’esquerra, passem per davant l’ermita de la Verge de la Consolació, proseguim la carretera asfaltada fins quasi al convent.


Abans d’arribar, cal trencar a la dreta i per baix del marge, vorejant les cisternes agafarem la senda natural que ens portarà al Xiu, deixant a l’esquerra una era de batre blat, actualment transformada , i la famosa nevera o cava de neu del convent en mal estat.

Baixant amb certa dificultat pel senderol, anirem mirant: al nord, la lloma de Les Barraques i a l‘est El Castell Vell. Quan arribem baix a un barranquet, trencarem a l’esquerra, pujarem pel cara-sol fins la carena, ens desviarem a la dreta per dedicar un temps al nostre passat morisc: el castell del Xiu, on encara uns pins mal plantats ens donen un poc d’ombra però fan malbé a la construcció. L’accés a l’interior per un forat ens el senyala una carrasca.

Tornant a la Ruta dels Monestirs, baixem un poc i ens adrecem a un barranc on el meu oncle “Bernardo” ha construït de forma artesanal màrgens de pedra seca per poder plantar ametlers, oliveres i uns garrofers que són una preciositat; aquest indret sembla que el món s’haja parat. Records d’infantesa en venen al cap: càrregues amb sacs de garrofes o ametles, cavar i rascar soques, llaurar amb forcat romà, buscar “aixones”, caçar, etc.

S’encarem barranc amunt, transformat un poc per la conducció d’aigua cap a la serra des del dipòsit de la Rosa. Quan arribem dalt, estem baix de la foieta del Corral dels Bancalets on bancals erms, oliveres i tarongers són el nostre veïnat. Deixem el GR 236, ens desviem a la dreta per un camí amplet fins arribar a una senda que poc a poc i amb alguna que altra corba ens endinsa pel Barranc Negre. Hi ha prou desnivell. Arribem a la caseta, ja en roïnes de Pep de Pujol. El senderol va perdent-se per l’abandonament de les serres. Continuarem amb certes dificultats per la gran quantitat de xara (sobretot coscolls i argelagues) que anirem trobant. Caminarem poc a poc fins arribar dalt al pla del Tossal Gros. Cal apropar-se fins al punt geodèsic que ens apareix a llevant, des d’on albirarem totes les serralades de Llutxent.

S’encarrilarem cap al nord on divisarem el pinar del Pla dels Arenals, autèntic bosc mediterrani. Arribarem a una senda molt ben conservada, el ja anomenat GR 236, tirarem a l’esquerra, donant-li l’esquena a l’esmentat pinar, ja en direcció a Llutxent.

Anem baixant, contemplant poc a poc la nostra comarca, La Vall d’Albaida. Ja en la carena, gaudirem d’una vista panoràmica del convent del Corpus Christi i altres llocs. Baixarem amb molta cura, creuarem una finca de tarongers, deixarem la Ruta dels Monestirs i ens fixarem amb el Corral de Bancalets, joia de la ramaderia morisca amb
una arquitectura interessant, ja enderrocada. Seguirem l’ample camí fins arribar al camí asfaltat que va al convent. El creuarem, i per Gralleta, avall, arribarem a la Costa.

Entrarem al poble pel carrer Sant Doménech, es desviarem pel carrer Castell on restarem bocabadats per l’aparició del Palau Castell, seguirem pel mateix carrer fins el Ravalet del poble i pel carrer Raval arribarem a la Plaça Major, fi del nostre trajecte.

Llutxent, 19 de Gener del 2010

Joan Mahiques i Boscà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada