divendres, 20 de maig del 2011

Ruta nº 5 CAP A L’AVENC DE QUATRETONDA

 
    Recorregut:  12 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar Casa Sènia, Cucó, Avenc, bosc mediterrani, vista panoràmica de la Vall d'Albaida

Cal eixir de Llutxent des de la Plaça Major i, pel carrer de l’Aurora girem a l’esquerra pel de Badenes, tirem amunt per la costera de Barreres, doblem també a l’esquerra i agafem el primer carrer a la dreta que ens porta al Parc de Carboneres de Guadazaón, i sense deixar-nos el camí, arribem al dipòsit d’aigües potables que ens porta cap a Benicava.
Pel camí asfaltat, al segon creuer, tirem a la dreta; es va planejant i, quan va baixant una miqueta, al tercer creuer, deixem el camí asfaltat, agafem el de l’esquerra que ens porta a la Foia Boscà, prosseguim per la “Casa Sènia”, passem el barranc en direcció a Quatretonda, per l’oest. Sense perdre el camí, arribem al barranc de “Les Cucales” on està el pou de “Jesussito”, anomenat també pou de la “Santa Faç”, primer pou que va donar aigua potable al poble de Llutxent l’any 1966.
Avenc de Quatretonda
Sols passem el barranc, hem de trencar bruscament a la dreta per un senderol  estret, empinat, pobre en vegetació on la sajolida és la regina. A mitjant  senda ens hem de fixar en un menut forn de calç que apareix a l’esquerra i en un  cucó natural, cobert de pedra; poc a poc i, pujant amb paciència, arribem al camí de la serra que ve de Quatretonda; cal tirar a la dreta i al proper creuer de camins, tornem a doblar també a la dreta, junt a un anouer que ens portarà cap al “Pla dels Arenals”: indret on han construït xalets amb poca identitat; a soles un parell de casetes s’adapten a l’entorn.
Un esparver parat damunt d’un arbre ens vigila. Al segon creuer, cal continuar recte, a l’esquerra, pel trajecte  anomenat de “La Canyada”: serpentejant i, passant primer per l’ombria de la foia amb terra arenisca i tot seguit, ja pel  cara-sol, observem unes casetes, voregem bancals prou ben conreats i per un camí prou mal conservat, arribem a la sima de   “L’Avenc” de Quatretonda: racó tranquil, net, ben cuidat i silenciós on el bosc mediterrani es manifesta en tota la seua autenticitat, lliurat d’una forma miraculosa pel foc. La sima està vallada perquè suposa un evident perill per a la integritat de qualsevol persona.
El camí ample ha desaparegut. Continuem per un senderol cap a llevant. Ens aguaiten uns pins pinyoners gegantins. El sotobosc és magnífic: romer, timonet, polimesto o aladern, argelaga, coscoll, rabet de gat, cepell, llentiscle ... són el seu veïnat. El lleu s’ompli d’un flaire que tothom voldria respirar. Abans d’arribar a la carena i desviant-nos un poc a la dreta, podem visitar  una menuda caseta de serra on l’home construïa sols allò que necessitava per pura subsistència i lliurar-se de tronades i passar alguna que altra nit.
Ja dalt del “Collao”, arribem al terme de Pinet: al clau del “Pinar de l’Avenc”, punt que fita en tres termes: Quatretonda, Pinet i Llutxent. Deixant el senderol , ja convertit en camí ample, ens fixem en els indicadors i, hem de trencar  a l’esquerra pel GR-236, en direcció al convent del Corpus Christi. Cal gaudir encara de l’únic  bosc mediterrani que tenim intacte. Fent-ne, fent-ne,  i amb molta cura, per la carena entre el “Barranc Negre” i el “Pla dels Arenals”, indret ja recuperat del foc, divisem l’esmentat convent i tota la comarca de la Vall d’Albaida ; baixem sense pressa, pel cara-sol del “Corral dels Bancalets” on l’olor a tarongina ens torna a fer somniar.
Ens agrada observar ”El Corral dels Bancalets”, construcció ramadera més impressionant que hi ha al terme de Llutxent. Deixem el GR-236 i tirem a la  dreta en direcció a “La Rossa” i pel bancal de l’antic olivar del convent , ara tarongerar de clemenvilles, arribem al camí asfaltat que ve de la fonteta del “Pare Mariano”, malauradament desapareguda, cap al convent. El creuem i seguim recte fins agarrar la senda que ens porta al camí de “Gralleta”, deixant a l’esquerra el cercat de l’ermita i poc a poc arribem, per Benicava , a la Costa. Ja estem en Llutxent. Per la costera del carrer Sant Doménech i Porxes, arribem a la Plaça Major.
Joan Mahiques i Boscà, Maig 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada