dilluns, 4 de juliol de 2011

RUTA nº 7 LA PENYA MIGDIA

  Recorregut:  12 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar Collaet de l'Aire, Sester de ramaderia,  Cava de la Falaguera, Casa del tio Honorio, Vistes panoràmiques de la Vall d'Albaida
Ens traslladem a Pinet amb vehicle des de la Plaça Major de Llutxent. Agafem el camí que va a Barx, ens desviem pel GR-236  en direcció al convent del Corpus Crhisti de Llutxent per una forta pendent. Sense deixar-lo, gaudint dels paisatges i, vigilats sempre per la Penya Migdia il.luminada pel Sol, nom que rep aquest accident geogràfic perquè a les 12 hores solars  ja no li pega per la part de llevant, amb un poc de sort, descobrirem algun que altre fòssil. Albirant tots els barrancs de la serra de Llutxent, arribem a les rodalies del Pinar de l’Avenc.
Trenquem a mà dreta, agafant una altra senda local del terme de Quatretonda, el  PR-172 que ens porta al Collaet de l’Aire. Devem parar per a veure, al mateix temps, tota la Vall d’Albaida , el terme de Pinet i, possiblement, l’únic bosc mediterrani que encara no s’ha cremat. Seguim i arribem al Pla de Penya. (Si continuàrem pel PR-172 arribaríem a la Casa del “Tio Honorio”). Hem de deixar el PR- 172 i doblar a l’esquerra. Creuem tot el pla, de llevant a ponent. Anem divisant al nord els alts del Buixcarró i de l’Heura (cim més alt del terme de Quatretonda). Ací s’adonem de la capacitat de regeneració que té el bosc mediterrani: carrasca, coscoll, bruc, argelaga, aladern, pi, etc. Devem parar quan creuem uns bancals per observar la construcció d’una caseta de serra. Més endavant cal deixar la senda local que va al Barranc dels Conills per agafar a la dreta una altra en direcció al Barranc de l’Aigua. En el mateix creuer es convenient visitar les parets d’un corral de ramaderia junt a una cova. Continuem pel senderol avall i sense deixar el barranc, prou interessant botànicament parlant, arribem a una pista forestal l’esmentat  PR-172.
Hem de trencar a la dreta cap a la “Cava de la Falaguera” (450 m.): cava tallada sobre la roca, amb certa profunditat per aprofitar l’aigua, mal conservada i per tant, necessitada d’una reforma urgent. És un índret, assenyalat per dos xops, on podem descansar i reposar forces que  cal cuidar i respectar. Enfront mateix de la cava hi ha un embeurador on podem llavar-nos.
Prosseguim i, sense deixar l’ample camí, arribem a la casa del “Tio Honorio” (500m.), llar d’aquest home el qual va arreplegar i classificar moltíssimes plantes amb finalitats medicinals; lloc on es conreaven tant cultius de secà com de regadiu en terra calcària, als peus de la Penya Migdia per la vessant de ponent. Mostra de la fertilitat del terreny són els gegantins pins pinyoners plantats i criats salvatgement a l‘est de la casa, formant un bosquet impressionant.


 Deixem el PR-172 que ens portaria dalt del Pla de Penya per l’ombria d’un barranquet. Cal prosseguir en direcció a Pinet (45’). L’olor a pebrella ens acompanya. Ja dalt de la carena, arranca una senda nova a l’esquerra (al nord) que ens portaria a “La Caseta dels Guardes”, a la Cova dels Emboscats, passaríem per les Foietes (xicotetes pinedes de pins pinyoners) fins arribar a la senda que va al Buixcarró pujant per la Vinya Vella. Anem baixant amb molta cura per la quantitat de pedra solta que hi ha. Agafem de nou el GR-236 fins arribar al poble de Pinet on a l’entrada han construït una zona d’esbarjo en la que podrem beure i descansar. I si ja són les 14h. i albirem la Penya Migdia, s’adonarem que al cingle ja no li pega el Sol com ja havíem comentat .
Joan Mahiques i Boscà Juliol 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada