Ruta nº 5 CAP A L’AVENC DE QUATRETONDA

 

    Recorregut:  12 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar Casa Sènia, Cucó, Avenc, bosc mediterrani, vista panoràmica de la Vall d'Albaida

Cal eixir de Llutxent des de la Plaça Major i, pel carrer de l’Aurora girem a l’esquerra pel de Badenes, tirem amunt per la costera de Barreres, doblem també a l’esquerra i agafem el primer carrer a la dreta que ens porta al Parc de Carboneres de Guadazaón, i sense deixar-nos el camí, arribem al dipòsit d’aigües potables que ens porta cap a Benicava.

Pel camí asfaltat, al segon creuer, tirem a la dreta; es va planejant i, quan va baixant una miqueta, al tercer creuer, deixem el camí asfaltat, agafem el de l’esquerra que ens porta a la Foia Boscà, prosseguim per la “Casa Sènia”, passem el barranc en direcció a Quatretonda, per l’oest. Sense perdre el camí, arribem al barranc de “Les Cucales” on està el pou de “Jesussito”, anomenat també pou de la “Santa Faç”, primer pou que va donar aigua potable al poble de Llutxent l’any 1966.

Avenc de Quatretonda

Sols passem el barranc, hem de trencar bruscament a la dreta per un senderol  estret, empinat, pobre en vegetació on la sajolida és la regina. A mitjant  senda ens hem de fixar en un menut forn de calç que apareix a l’esquerra i en un  cucó natural, cobert de pedra; poc a poc i, pujant amb paciència, arribem al camí de la serra que ve de Quatretonda; cal tirar a la dreta i al proper creuer de camins, tornem a doblar també a la dreta, junt a un anouer que ens portarà cap al “Pla dels Arenals”: indret on han construït xalets amb poca identitat; a soles un parell de casetes s’adapten a l’entorn.

Un esparver parat damunt d’un arbre ens vigila. Al segon creuer, cal continuar recte, a l’esquerra, pel trajecte  anomenat de “La Canyada”: serpentejant i, passant primer per l’ombria de la foia amb terra arenisca i tot seguit, ja pel  cara-sol, observem unes casetes, voregem bancals prou ben conreats i per un camí prou mal conservat, arribem a la sima de   “L’Avenc” de Quatretonda: racó tranquil, net, ben cuidat i silenciós on el bosc mediterrani es manifesta en tota la seua autenticitat, lliurat d’una forma miraculosa pel foc. La sima està vallada perquè suposa un evident perill per a la integritat de qualsevol persona.

El camí ample ha desaparegut. Continuem per un senderol cap a llevant. Ens aguaiten uns pins pinyoners gegantins. El sotobosc és magnífic: romer, timonet, polimesto o aladern, argelaga, coscoll, rabet de gat, cepell, llentiscle ... són el seu veïnat. El lleu s’ompli d’un flaire que tothom voldria respirar. Abans d’arribar a la carena i desviant-nos un poc a la dreta, podem visitar  una menuda caseta de serra on l’home construïa sols allò que necessitava per pura subsistència i lliurar-se de tronades i passar alguna que altra nit.

Ja dalt del “Collao”, arribem al terme de Pinet: al clau del “Pinar de l’Avenc”, punt que fita en tres termes: Quatretonda, Pinet i Llutxent. Deixant el senderol , ja convertit en camí ample, ens fixem en els indicadors i, hem de trencar  a l’esquerra pel GR-236, en direcció al convent del Corpus Christi. Cal gaudir encara de l’únic  bosc mediterrani que tenim intacte. Fent-ne, fent-ne,  i amb molta cura, per la carena entre el “Barranc Negre” i el “Pla dels Arenals”, indret ja recuperat del foc, divisem l’esmentat convent i tota la comarca de la Vall d’Albaida ; baixem sense pressa, pel cara-sol del “Corral dels Bancalets” on l’olor a tarongina ens torna a fer somniar.

Ens agrada observar ”El Corral dels Bancalets”, construcció ramadera més impressionant que hi ha al terme de Llutxent. Deixem el GR-236 i tirem a la  dreta en direcció a “La Rossa” i pel bancal de l’antic olivar del convent , ara tarongerar de clemenvilles, arribem al camí asfaltat que ve de la fonteta del “Pare Mariano”, malauradament desapareguda, cap al convent. El creuem i seguim recte fins agarrar la senda que ens porta al camí de “Gralleta”, deixant a l’esquerra el cercat de l’ermita i poc a poc arribem, per Benicava , a la Costa. Ja estem en Llutxent. Per la costera del carrer Sant Doménech i Porxes, arribem a la Plaça Major.

Joan Mahiques i Boscà, Maig 2011

RUTA 4.-LA VIGILÀNCIA MORISCA: L’ALT DEL CASTELL DE PINET

Recorregut              15 quilòmetres aproximadament

Temps                      4 hores

 Llocs a destacar   barranc del Castell ; Montdúber, ullals,  El Surar, Lloma Rasa, L'Alt del Castell,  Diferents paronàmiques

Ens desplaçarem amb vehicle fins al dipòsit d’aigües potables de Pinet. Ens endinsarem pel “Barranc vell” seguint la senda que ens conduirà a un colladet on hi ha un camí a l’esquerra que porta a les “Mamelles “ de Pinet; continuarem recte. El camí s’empina amb unes pronunciades corbes. Gaudirem contemplant el “Barranc del Castell”. Ja dalt, arribem a les “Foietes”, on l’home conreava en un temps no massa llunyà prunes “burbank”.Ens adreçarem a la dreta pel “Racó de la Mata”, on observarem uns xicotets frares amb unes formes capritxoses, esculpits per l’erosió i la corrosió dels fenòmens atmosfèrics. Indret cobert de terreta d’escurar  on la pebrella és la protagonista. Marxarem cap a “L’Alt del Gurugú” fins arribar a la pista que va des del “Pla de l’Engarbuller” cap al Surar.

Tirarem a la dreta,  i passant “L’Alt de Carpi”,  arribarem al “Pla del Simarro” on apareix a l’esquerra el primer ullal, forat característic dels sistemes càrstics on en les boques solen hi haure gamons tronadors, utilitzats per a fer trons en les festes patronals de Llutxent; a mà dreta, a uns 10 m. existeix una cova amb aigua. Passarem unes corbes tancades i mirant a llevant, albirarem el cim del Montdúber, assassinat per una gran quantitat de repetidors. Sense deixar la pista vorem  una paret  del corral del “tio” Paco; i poc a poc, arribarem a una corba prou oberta on està situada la senda que ens portarà a La Drova i Barx pel Foradet de l’Aire si tirem en el  creuer que toparem, a la dreta; i si agafem el desviament de l’esquerra, arribarem a la “Sima Aldaia”, “l’Alt del Cingle Verd” i a la Nevereta respectivament. Continuarem el camí per la “Malladeta la Roca” fins al Surar, ecosistema declarat Paratge Natural Municipal per la Conselleria de Medi Ambient, una vertadera joia botànica de la zona. Hi ha uns bancs per poder descansar i recuperar forces.

Deixarem la pista en la mateixa “Basseta del Surar” i doblarem a la dreta, creuarem tot el bosc de sureres i pins, vigilats pel bruc, arbust molt apreciat per a fer carbó en temps de la postguerra civil espanyola. Passarem “La Barrancà” i ens dirigirem cap a la “Lloma Rasa”, agafant un senderol  que sorgeix en la corba d’una pujada a la dreta de l’ample camí per on anem.

Planejant una bona estona, tornarem a divisar “L’Alt del Castell “, punt de guaita morisc que es comunica amb el Castell del Xiu.  Observarem com el bosc mediterrani, sobretot de carrasques , va recuperant-se. Caminarem pels termes de Pinet i Llutxent baixant per “La Lloma de les Sendes”, que per cert deuria netejar-se. Contemplarem a l’esquerra “El Racó de la Serp”, “El Barranc del Serrello” i ja baix del tot, el “Pla del Pujol”.

Arribarem a una pedrera abandonada i seguint ja un camí ample, empalmarem amb el camí asfaltat del “Pujol”. Tirarem a la dreta fins arribar a la “Font del Castell” on ens refrescarem.

Ens posarem altra vegada en marxa cap a Pinet, trencant a la dreta en el primer creuer després d’una forta pujada; i rodejats de granges i ametlers, arribarem a “Càdis”, barri de Pinet cap a llevant, separat del casc urbà des d’on pujarem fins al dipòsit d’aigües potables on havíem començat la ruta.

Joan Mahiques i Boscà, abril 2011

RUTA 3.- AL CAP DE L'ASE

Recorregut              16 quilòmetres aproximadament

Temps                      5 hores

 Llocs a destacar   barraca Toni l'andalús; Penya Llarga, barranc de la Molà, pla del  Pujol, pinar del Cap de l'Ase, barranc del Rafal,  fonteta del Rafal:antic poblat morisc


Sortim de la Plaça Major cap a La Font. Tirem pel carrer La Mar, creuem recte la carretera de Pinet i per darrere de les cases pugem per un senderol de penyes al Gurugú. Passem per davant d’una senzilla caseta de camp i arribem a un camí ample. Tirem a la dreta cap a La Plana; al proper creuer de camins, a l’esquerra, i pel costat de la caseta de Minguet “El Peleret”continuem per una zona on hi ha prou casetes de camp i alguns “xalets”. Baixem en direcció a la fàbrica de palets però trencarem a l’esquerra. El camí ample es tornarà poc a poc en una senda empinada; baixem fins el riu Pinet, afluent del Vernissa; el creuem i per un senderol preciós i relativament ample, arribem a la barraca de pedra seca de Toni        “ l ’Andalús “. Caldria protegir-la com totes les altres que existeixen al terme de Llutxent.

Tornem senda arrere i tirem pel primer caminet que trobem a la dreta que ens durà a un senderol molt estret, en vistes al riu de Pinet  i per la serra de Rafelet de “Tiberio”,  sense deixar-lo, anem baixant per les taules de Paco “Vicent Ramón”  fins el riu esmentat. A la dreta continuem la marxa pel centre del torrent, observant el desequilibri natural existent. Travessem el riu i arribem al camí asfaltat del Rafal. S’encaminem a la dreta i sense deixar-lo albirem a tramuntana la Penya Llarga i a migdia la lloma Abadia, indret on els nostres avantpassats tallaven ginebres per fer estaques que empraven per a plantar vinya i adreçar els ceps. Arribem a un creuer que hi ha uns senyals de passejar a cavall, s’hem d’enfilar a l’esquerra, i per un bon camí arribem a la Poletana. Per baix dels Pallerets, les rodalies del barranc de la Molà i la malladeta El Bou, sense deixar-nos el camí de terra arenisca , pujant una suau costera i deixant a la dreta la llometa dels Alls, passem pel costat de la caseta de “Joaquin” de Gargori ; estem arribant al pla del Pujol.

RUTA 2 AL PUIG AGUT

Recorregut.- Aproximadament 14 quilòmetres
Temps.- Unes 4 hores
Panoràmiques a destacar.- Barraca de pedra, cim del Puig Agut, cims de les rodalies, barranc de la Batla Mala, l'alt de Barreres i els forns de calç.

Des de la Plaça Major tirem avall, agafem el carrer del Mig fins la carretera de Pinet i pel carrer de La Plana, ja camí de la serra, eixim del poble pel GR-236. Passem la fàbrica de palets, creuem el torrent anomenat riu de Pinet. Seguim amunt i a l’altura on s’acaba l’asfaltat trenquem a l’esquerra per visitar la barraca de pedra de Mingo Viola, camuflada per un garrofer. Caldria protegir aquestes construccions com a patrimoni local!

Tornem al camí principal, passem els corrals de Bataller i de Murillo, construccions de ramaderia; dir-vos que són prou abundants per tot el terme. Prosseguim per l’esmentat GR-236,ens desviem pel camí de la dreta, el de La Catalana, creuem el barranc Ample i s’enfilem a l’esquerra per la caseta de Juanito “Diari” amunt. Si ens adonem, observarem com l’home ha creat bancals amb màrgens de pedra seca per conrear sobretot oliveres; eren temps de fam i hi havia que subsistir. Gràcies a aquesta tasca, la nostra serra no s’ha desertitzat.

Pugem poc a poc , a l’esquerra la cova Saranyana i els alts dels Perdigars, deixem el barranc del Baladret que va de nord a sud a la nostra dreta. Ja dalt, estem en la Catalana on pins, coscolls, argelagues, romers , timons i alguns ocells són els nostres acompanyants. Albirem les primeres serralades de la Safor. Al sud-est, el pic de la Cuta ens aguaita.

A la dreta surt una senda ens porta a la cova Fonda. Seguim pel camí ample i a uns pocs metres, a l’esquerra, es troba el dipòsit de La Catalana, ja en mal estat. Arribem a la caseta de Rafel de Bota. Allí mateix doblem a l’esquerra. Sempre estem pujant per un camí també ample però dolent i passant per la “Carabassera”, ens dirigim a la carena del barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”, i per la vessant de ponent, cap al Puig Agut, punt geodèsic amb més de 500 m d’altitud.

RUTA 1.- AL CASTELL VELL I EL TOSSAL GROS

Recorregut.- Aproximadament 6 quilòmetres
Temps.- Unes 2 hores
Panoràmiques a destacar.- costa, ermita, convent, castell Vell, corral Bancalets

Descripció de la ruta

Des de la Plaça Major, sortim pel carrer Porxes per davant de l’ajuntament vell, girem a l’esquerra cap a l’antiga placeta de la Societat, on està l’actual edifici de l’Ajuntament i que abans era la Casa de la Cultura; continuant pel carrer Sant Doménech, eixim del casc antic, arribem al barranc i arran de la carretera de Pinet, seguint per la Ruta dels Monestirs, arribem a la Costa.

S’enfilem pel Calvari, calçada mal conservada del S. XVI que comunicava l’església del poble amb el convent, i poc a poc arribem a un camí asfaltat, tirem a l’esquerra, passem per davant l’ermita de la Verge de la Consolació, proseguim la carretera asfaltada fins quasi al convent.