RUTA 9: SENDA DEL CAP DE L’ASE I DEL RAFAL

  Observació: Aquesta ruta està pendent d'homologar-se per part de l'Ajuntament

Recorregut:  25 quilòmetres aproximadament 

   Llocs a destacar   Cova del Rafal, pinar del Cap de l'Ase;font del Rafal, forn del Moro, barraca de pedra Toni l'andalús i paisatges.

L’eixida d’aquest trajecte es realitzarà també des de La Font. Es baixa fins el carrer del Mig, trencant a l’esquerra s’arriba a la carretera de Pinet, es dobla a la dreta i agafant el pas de zebra per a creuar-la, s’aplega al carrer de La Plana. Tot recte s’ix del poble junt al camp de futbol i seguint el GR- 236, es creua la fàbrica de palets, el riu Pinet, deixant a mà esquerra la barraca de Mingo Viola, d’obligada visita, abans de deixar el camí asfaltat. Es persisteix pel camí passant dos corrals de ramaderia: el de Bataller i el de Murillo respectivament.

Cal deixar el GR-236 per agafar el camí de l’esquerra que porta al Pla de la Simeta. Al cap d’una estona, s’agafa el camí de la dreta i fregant la paret d’ un altre corral, el de Manuel. Uns quants minuts més tard, s’arriba a la caseta de Rafel el Coixet, ja en el Siscaret. Es continua per un senderol prou empinat, que poc a poc s’endinsa pel barranc del “Querido” i porta a la coneguda Cova del Rafal. Prosseguint amunt, ja per la Lloma la Cova, es gaudeix d’uns paisatges espectaculars: a l’esquerra, el barranc dels Covarxons i les Penyes de l’Àliga; a la dreta, Els Perdigars; i darrere, per ponent, Llutxent i la Vall d’Albaida. Sense desesperar-se i ascendint amb un caminar tranquil es dóna cap al Bancal de Viscaio, divisant cap al nord-est el cim del Montdúber, ferit per prou pals d’antenes.

 Es recala a un camí ample que enllaça La Catalana amb El Surar. Es tira per eixe camí a mà esquerra, deixant-se a la dreta la senda que porta al Molló de Les Àguiles per la Foieta de Bruno. El sòl de la ruta és dolent . Es va en direcció nord, passant per l’Ullal de la Lloma Plana. Es deixa a mà esquerra la senda que enllaça amb la ruta per la mallaeta del “Sapo”. Es prossegueix pel camí principal i al pocs minuts estem per les rodalies de la Caseta del Diari i el senderol perdut que ens portarà al mirador del barranc Verd, la Penya la Barca i Els Puntals del Llidoner. Sense deixar-se el camí, es passa el desviament que ens indica la font de la Gota i la lloma del Frare. Més endavant, s’agafa el primer senderol a mà esquerra el qual ens portarà al pinar del Cap de l’Ase. Creuant-lo i gaudint del curiós ecosistema, es baixa amb molta cura pel barranc dels Castellets, donant cap, al Pla del Pujol, aplegant en breus moments a un encreuament de camins.

Es trenca a l’esquerra, travessant poc a poc l ’esmentat pla, reblit d’oliveres i ametlers, pel conegut corral del Pujol. Sempre recte, apareixen bancals conreats amb les seues casetes de serra. S’arriba al Troncar, deixant a l’esquerra el barranc de l’”Amargo”. Es va baixant. Quan el camí planeja, a mà esquerra hi ha una barraqueta de pedra menuda i difícil de descobrir: la barraca de Codí. Es creua un torrent, deixant a mà dreta el “Cau Sonaor” i el famós forn de calç del Campanar. Es puja una curta pendent, arribant al Pla de Badenes on existeix un bosc de pins que s’ha salvat del foc. La ruta ens porta a un altre camí que va al Rafal.

S’ha de doblar també a l’esquerra. Tot seguit, es passa per un altre torrent i pujant per la cova Tella s’arriba a un emplaçament morisc: El Rafal, indret on s’alcen unes quantes vivendes ,  forn per coure els aliments i corrals de ramaderia; espai de pous amb safareigs on brolla una font, bevedor per als animals i viver per emmagatzemar l ‘aigua i així poder regar; paratge de terra molt fèrtil on es produïa de tot:  oli, figues, raïm, ametles, tramús, hortalisses, magranes, sorolles, codonys, pomes, nous,etc.

Es descansa i es prenen forces junt a l’anomenada Font del Rafal. Mirant la font, es  prossegueix la marxa pel camí ample i costerut de l’esquerra que passa per la caseta de “Maravilla i dóna cap a una senda  costeruda, la qual s’endinsa pel barranc del Rafal . Poc a poc s’arriba dalt a una carena: la mallaeta del “Sapo”. Es trenca a la dreta; el senderol s’empina; s’està pujant pel cara-sol de l’Alt de Barreres. Ja dalt, quan es comença a  baixar, s’albira a migdia, la Lloma la Cova i, a ponent, es divisa una panoràmica del Rafal i en la llunyania: el convent, l’ermita i Llutxent.

Un poc més endavant es dobla a l’esquerra, s’abaixa amb molta precaució, es delecta del paisatge, es descobreix l’espart, es trepitja la terreta d’escurar, es contemplen, a llevant, les Penyes de l’Àliga i es passa junt al rei dels forns de calç, el del Moro. Al cap d’una estona, la senda s’eixampla, som al Montot. De sobte, l’abancalament d’oliveres i ametlers és el nostre veïnat, es franqueja un xalet i s’arriba al corral de Català. Pel costat d’una figuera d’ull de perdiu es pren el camí de l’esquerra, pla i espaiós que porta al Siscaret. Es segueix recte i es tira pel segon caminal que sorgeix a la dreta. Es deixa a mà esquerra el corral de Santouet, es puja una curta costera i quan ja es planeja, s’agafa un senderol, obert recentment, que serpentejant ens porta a l’alt del cara-sol de la Xoquera: el paisatge torna a ser impressionant.

Gaudint de la natura, es franqueja un altre forn de calç i per unes taules ermes s’agafa una estreta senda la qual, pel costat d’ una gran figuera, porta a la serra de l’oncle “Milio el Serrano”. Es continua baixant. Quan la ruta planeja, cal desviar-se uns pocs metres per descobrir la barraca de pedra més ben conservada de tot el terme, la de Toni l’Andalús. Es prossegueix, reprenent la senda i s’aplega al riu Pinet. Es trenca a la dreta i als poc metres es pren a mà esquerra, un estret i empinat senderol que  porta a un camí més ample. S’està en Les Dessèries. Ja dalt de la carena, si es mira a tramuntana, es pot divisar el Castell Vell, darrere el tossal Gros i al fons la foieta de Pinet.

Es segueix el camí fins arribar a la carretera C-608 de Llutxent fins a Pinet. Es trenca a l’esquerra en direcció Llutxent i, passant una bàscula , ja en el Mallol, deixant a la dreta  un camí asfaltat que porta a l’ermita i el convent, es creua la carretera per agafar una vorera ben arreglada que ens du al barranquet de la Sang on es pot visitar el monument dedicat a la festa de Moros i Cristians. Sense deixar-se la vorera, s’arriba a Llutxent i, al següent pas de zebra, es torna a creuar la carretera, s’agafa el camí vell de Pinet que porta a un pinaret on estava l’antic calvari. Es prossegueix, franquejant un  xicotet parc  on es pot beure, per la vorera de la carretera fins arribar a un carrer molt ample i costerut amb dos escales i alguns màrgens: és el carrer La Mar. Es puja , seguint-lo, franquejant la placeta de Lluís Vives, s’arriba a la plaça d’”Indalecio” Ribelles on està ubicada La Font, principi i final de la nostra ruta.

Joan Mahiques i Boscà

Llutxent,23 juliol 2012

RUTA 8 SENDA DEL SURAR I DEL PUIG AGUT

  Observació: Aquesta ruta està pendent d'homologar-se per part de l'Ajuntament


Recorregut:  22 quilòmetres aproximadament 

   Llocs a destacar Penya Llarga,barraca  la Pedra, basseta el Surar, barranc del Batla Mala, Puig Agut, barraca de Migo Viola i vistes panoràmiques.

La situació del poble de Llutxent, quasi al centre del terme, fa que es puga començar la nostra excursió des de la placeta de La Font. Tirant pel carrer de la Santa Faç, seguint pel de Lluís Vives, doblant a l’esquerra pel carrer Marmotes, creuant la carretera de Pinet, prosseguint recte per darrere del magatzem de Bonyet i pujant per un senderol al Gurugú, s’agafa un camí ample que ens porta a La Plana. Continuant recte i al segon creuer del camí, es pren el de la dreta, seguint al voltant de casetes de camp, s’insisteix a la dreta cap avall fins la fàbrica de palets que es deixa a mà dreta. Encaminant-se a l’esquerra, passant junt a la caseta de Rafel d’Alvaret, s’agafa un assegador empinat que ens portarà al camí de la Xoquera per la vora del torrent del riu Pinet.

Trencant a l’esquerra, prosseguint una bona estona el llit del riu esmentat i creuant-lo, s’arriba al camí del Rafal que està asfaltat. Girant a la dreta i continuant el traçat  asfaltat es torna a travessar el riu Pinet, pujant suaument, després d’una costera i passant uns bancals d’ametlers, cal doblar a l’esquerra per un camí també ample i un poc costerut, dirigint-se cap a la Poletana. Alçant el cap, es divisa La Penya Llarga de llevant a ponent o viceversa. Ja dalt del planet, a l’esquerra, apareixen els Pallerets, dos turons vigilant el Barranc de la Molà.  Reprenent i rodejant la Caseta de Balbastre es baixa llepant el  ja nomenat barranc i, per baix de la Mallaeta del Bou, trepitjant un terreny arenós es va a parar al Pujol per l’ombria de la Llometa dels Alls i, passant pel costat de la Caseta de “Joaquin” de Gargori s’arriba al camí del Pujol. Es trenca a l’esquerra fins al camí principal, on es troba un preciós bosc mediterrani, que ve des de la carretera Pinet cap al Surar.

Reprenent el trajecte a la dreta i pujant poc a poc per la  Costera del Surar, s’ha d’anar parant per recuperar-se i al mateix temps poder gaudir de les meravelloses vistes panoràmiques que ens ofereix la Vall d’Albaida: a llevant, el Cap de l’Ase; a ponent, el Pla dels Arenals, la Penya Migdia i el Buixcarró; a tramuntana, l’alt de l’Heura, el poble de Pinet, dos cims cònics, les Mamelles de Pinet, el Racó de la Serp, on naix per un badall el riu Pinet, i el barranc del Serrello; i a migdia, el terme de Llutxent amb el Benicadell i l’Aitana al fons.

Arribant dalt molt suades i suats, es dobla a l’esquerra i, al voltant d’uns cent metres, a la dreta, deixant el camí principal, cal endinsar-se per una senda estreta i frondosa, d’uns dos-cents metres de llargària, que arriba fins la ja coneguda  Barraca la Pedra, vertadera joia d’arquitectura popular, construïda amb pedra seca com aixopluc de tronades i per a dormir. Tornant al camí principal, es reprén l’itinerari a la dreta, passant per un xicotet bosc, el Racó del Cacauer, junt a un dipòsit d’aigua  a mà esquerra, que es va construir per l’antic ICONA  i al cap d’una bona estona,  s’arriba a la Basseta del Surar on viu el gripauet o toti. Ja som al Surar, indret que la major part d’ell pertany al terme de Pinet; lloc on existeix un ecosistema molt peculiar: el bosc de sureres més meridional de les terres valencianes, criades miraculosament sobre terreny evolucionat a partir de substrats calcaris on la falaguera, el bruquet, la carrasca, el matapoll, el pi, el coscoll, la sarsaparrella, el romer, l’argelaga, ... li donen vida a una rica fauna: el porc senglar, la terrerola, el verderol, el tudó, la rabosa, la gardunya, el conill, la perdiu, el falcó, l’escurçó, el fardatxo, la sargantana,etc. Degut a la seua alta pluviometria, és un lloc molt estimat pel món de la micologia.

( Existeix un itinerari circular d’uns tres quilòmetres per on es pot  visitar i gaudir d’aquest peculiar indret).

Tornant pel camí per on s’ha vingut, deixant-se a mà esquerra, la Barraca la Pedra i a mà dreta, la Costera del Surar, cal continuar recte per un camí ample i pla: el de la serralada de Marxuquera. Mirant als dos costats, s’observa perfectament la recuperació del bosc mediterrani. No deixant el camí, s’arriba a una senda bastant ampla, a l’esquerra, que ens encamina a la Font de la Gota (de difícil accés) i a la Lloma del Frare cap a la Penya el Frontó. S’ha de prosseguir per la ruta principal, deixant a mà dreta, la senda que porta al pinaret del Cap de l’Ase i a mà esquerra l’Alt de la Terrerola. 

S’abaixa de forma suau i, en la darrera corba, abans d’arribar al planet de la Caseta del Diari, hi ha un senderol perdut que si es recupera, netejant-lo, s’arriba al millor mirador que existeix al terme de Llutxent: s’albira al nord, els cingles del Barranc Verd, la Cova del Parpalló i el Montdúver; a l’est: la Penya la Barca, la Serra Falconera i la Mediterrània; al sud, els Puntals de Llidoner i el Barranc del Lloret i, cap a ponent, es divisa la coneguda Caseta del Diari. Ja tornant a l’itinerari principal, s’arriba a l‘esmentat lloc de la Caseta del Diari, la qual no es veu des del camí; indret utilitzat pels apicultors. Més endavant, a la dreta, sorgeix un senderol que cal mantindre sempre net ja que servirà d’enllaç amb la ruta del Rafal i Cap de l’Ase per la nomenada popularment Mallaeta del “Sapo”.

Persistint recte, s’arriba, a mà dreta, a l’Ullal de la Lloma Plana, una mostra típica del sistema càrstic,  típic d’aquestes serres i, tornant a baixar per un trajecte molt descarnat, deixant a l’esquerra el Tossal de Les Ataranes, es puja, ja en la Lloma les Penyes,  una pronunciada vessant, en molt mal estat, fins arribar a un creuer de sendes: a la dreta, el Bancal de Viscaio cap a la Lloma la Cova i , a l’esquerra, la senda que passa per la Foieta de Bruno, amb setze bancalets, el Bancal del Ferrer, des d’on es poden divisar els cingles del Barranc del Lloret i, un poc més tard, vorejant tranquil.lament  la part superior del barranc del Batla Mala i gaudint de les vistes panoràmiques, es puja fins el Molló de les Àguiles, que fita amb els termes d’Almiserà, Ròtova i Llutxent.

Prosseguint tot recte, tothom s’alegra al contemplar la panoràmica que de sobte ens apareix: el ja esmentat barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”. Es troba vigilat a l’est, pel cim del Picaio; al sud, pel de La Cuta i, a l’oest, pel del Puig Agut, un dels dos punts geodèsics al terme de Llutxent. A més a més, cap al sud-est, es  destaquen  el circ de La Safor i en la llunyania, el Montgó. Baixant, el sòl va canviant, es trepitja la coneguda “terreta d’escurar”; s’està baix de la Penya el Recer que protegeix a tot ésser viu quan bufa el ponent. Es contempla millor el ja denominat cim del Puig Agut. Apropant-se cap a ell, a l’esquerra, de sobte, apareix un xicotet caramull de pedres el qual ens indica el senderol, que cal respectar i netejar per poder pujar fàcilment al pic; i, girant la vista cap a ponent, és una delícia gaudir d’unes panoràmiques majestuoses del poble de Llutxent i de la Vall d’Albaida. L’itinerari continua avall, ample però en molt mal estat. S’abaixa entre les Cisselles, a l’esquerra i, la Carabassera, a la dreta, fins arribar, amb molta cura, a la caseta de l’oncle Rafel de Bota, coneguda ara, popularment,  com a “Villa Bota” per on passa el GR-236. Ja estem a La Catalana.

Prenent el GR-236 en direcció a Llutxent, trencant a la dreta, al cap d’una estona, es camina fregant l’antic dipòsit de La Catalana, que es deuria recuperar per a caçadors i vianants, deixant a l’esquerra la senda que va a la Cova Fonda i la Lloma Alta. Un tros més endavant, cal recordar que es deixa a l’esquerra, la Cova de La Catalana, molt fàcil d’entrar . Es tira camí ample avall i, a mà esquerra, al centre del barranquet es pot observar un forn  de calç, abundants per tota la serra llutxentina. Baixant, s’arriba al barranc del Baladret a l’esquerra, ubicat de tramuntana a migdia, deixant a mà dreta la “Caseta dels Carrascos. Encaminant-se per les Fontalles altes i a l’ombria de la serra del “tio” Roseldo  i divisant la cova Saranyana, s’aplega a Les Fontanelles Baixes.  Continuant avall i al següent creuer de camins, es trenca a la dreta i pasant per la caseta de Vicentico el forner,  es creua el torrent que va al barranc Ample.  La ruta s’empina i, pujant poc a poc, deixant-se la caseta de “Ginio Sopa” a mà dreta, s’arriba a un altre camí un poc més trafegat. Prosseguint pel conegut GR-236, es passa per dos corrals de ramaderia a mà esquerra, el de Murillo i el del Bataller respectivament.

Tot seguit, al cap d’una estoneta, el camí apareix de sobte asfaltat. Seguint-lo, a uns cent metres, a mà dreta, es deu trencar per un senderol per visitar l’última barraca de pedra del trajecte, coneguda popularment com la del “tio” Mingo Viola. Tornant definitivament  al camí i, baixant poc a poc, es torna a creuar el riu Pinet, torrent més important de la serra de Llutxent. Pujant, ja molt cansades i cansats, s’arriba a la fàbrica de palets. Prosseguint per la Carrasca s’arriba a Llutxent pel carrer La Plana.

Joan Mahiques i Boscà

Llutxent, 18 juliol 2012

El dissabte 21 de juliol , nocturna cap al Rafal.

Dia.- Dissabte dia 21 de juliol.
Hora eixida .- Vuit i mitja de la vesprada.


Per al dissabte dia 21 de juliol està prevista recòrrer la marxa nocturna cap a la font del Rafal. Serà amb un itinerari semblant a la de l'any passat . Si teniu bona memòria recordareu que també va ser en aquestes dates ( un 16 de juliol si no recordem mal).

Així es que no ho oblideu,  a les vuit i mitja  de la vesprada ens ajuntarem a les escoles noves i des d'allí eixirem per a anar cap a la fonteta del Rafal on soparem. Recordeu dur les llanternes i com no,  el sopar!