dimecres, 18 de juliol del 2012

RUTA 8 SENDA DEL SURAR I DEL PUIG AGUT

  Observació: Aquesta ruta està pendent d'homologar-se per part de l'Ajuntament


Recorregut:  22 quilòmetres aproximadament 
   Llocs a destacar Penya Llarga,barraca  la Pedra, basseta el Surar, barranc del Batla Mala, Puig Agut, barraca de Migo Viola i vistes panoràmiques.

La situació del poble de Llutxent, quasi al centre del terme, fa que es puga començar la nostra excursió des de la placeta de La Font. Tirant pel carrer de la Santa Faç, seguint pel de Lluís Vives, doblant a l’esquerra pel carrer Marmotes, creuant la carretera de Pinet, prosseguint recte per darrere del magatzem de Bonyet i pujant per un senderol al Gurugú, s’agafa un camí ample que ens porta a La Plana. Continuant recte i al segon creuer del camí, es pren el de la dreta, seguint al voltant de casetes de camp, s’insisteix a la dreta cap avall fins la fàbrica de palets que es deixa a mà dreta. Encaminant-se a l’esquerra, passant junt a la caseta de Rafel d’Alvaret, s’agafa un assegador empinat que ens portarà al camí de la Xoquera per la vora del torrent del riu Pinet.
Trencant a l’esquerra, prosseguint una bona estona el llit del riu esmentat i creuant-lo, s’arriba al camí del Rafal que està asfaltat. Girant a la dreta i continuant el traçat  asfaltat es torna a travessar el riu Pinet, pujant suaument, després d’una costera i passant uns bancals d’ametlers, cal doblar a l’esquerra per un camí també ample i un poc costerut, dirigint-se cap a la Poletana. Alçant el cap, es divisa La Penya Llarga de llevant a ponent o viceversa. Ja dalt del planet, a l’esquerra, apareixen els Pallerets, dos turons vigilant el Barranc de la Molà.  Reprenent i rodejant la Caseta de Balbastre es baixa llepant el  ja nomenat barranc i, per baix de la Mallaeta del Bou, trepitjant un terreny arenós es va a parar al Pujol per l’ombria de la Llometa dels Alls i, passant pel costat de la Caseta de “Joaquin” de Gargori s’arriba al camí del Pujol. Es trenca a l’esquerra fins al camí principal, on es troba un preciós bosc mediterrani, que ve des de la carretera Pinet cap al Surar.
Reprenent el trajecte a la dreta i pujant poc a poc per la  Costera del Surar, s’ha d’anar parant per recuperar-se i al mateix temps poder gaudir de les meravelloses vistes panoràmiques que ens ofereix la Vall d’Albaida: a llevant, el Cap de l’Ase; a ponent, el Pla dels Arenals, la Penya Migdia i el Buixcarró; a tramuntana, l’alt de l’Heura, el poble de Pinet, dos cims cònics, les Mamelles de Pinet, el Racó de la Serp, on naix per un badall el riu Pinet, i el barranc del Serrello; i a migdia, el terme de Llutxent amb el Benicadell i l’Aitana al fons.
Arribant dalt molt suades i suats, es dobla a l’esquerra i, al voltant d’uns cent metres, a la dreta, deixant el camí principal, cal endinsar-se per una senda estreta i frondosa, d’uns dos-cents metres de llargària, que arriba fins la ja coneguda  Barraca la Pedra, vertadera joia d’arquitectura popular, construïda amb pedra seca com aixopluc de tronades i per a dormir. Tornant al camí principal, es reprén l’itinerari a la dreta, passant per un xicotet bosc, el Racó del Cacauer, junt a un dipòsit d’aigua  a mà esquerra, que es va construir per l’antic ICONA  i al cap d’una bona estona,  s’arriba a la Basseta del Surar on viu el gripauet o toti. Ja som al Surar, indret que la major part d’ell pertany al terme de Pinet; lloc on existeix un ecosistema molt peculiar: el bosc de sureres més meridional de les terres valencianes, criades miraculosament sobre terreny evolucionat a partir de substrats calcaris on la falaguera, el bruquet, la carrasca, el matapoll, el pi, el coscoll, la sarsaparrella, el romer, l’argelaga, ... li donen vida a una rica fauna: el porc senglar, la terrerola, el verderol, el tudó, la rabosa, la gardunya, el conill, la perdiu, el falcó, l’escurçó, el fardatxo, la sargantana,etc. Degut a la seua alta pluviometria, és un lloc molt estimat pel món de la micologia.
( Existeix un itinerari circular d’uns tres quilòmetres per on es pot  visitar i gaudir d’aquest peculiar indret).


Tornant pel camí per on s’ha vingut, deixant-se a mà esquerra, la Barraca la Pedra i a mà dreta, la Costera del Surar, cal continuar recte per un camí ample i pla: el de la serralada de Marxuquera. Mirant als dos costats, s’observa perfectament la recuperació del bosc mediterrani. No deixant el camí, s’arriba a una senda bastant ampla, a l’esquerra, que ens encamina a la Font de la Gota (de difícil accés) i a la Lloma del Frare cap a la Penya el Frontó. S’ha de prosseguir per la ruta principal, deixant a mà dreta, la senda que porta al pinaret del Cap de l’Ase i a mà esquerra l’Alt de la Terrerola. 
S’abaixa de forma suau i, en la darrera corba, abans d’arribar al planet de la Caseta del Diari, hi ha un senderol perdut que si es recupera, netejant-lo, s’arriba al millor mirador que existeix al terme de Llutxent: s’albira al nord, els cingles del Barranc Verd, la Cova del Parpalló i el Montdúver; a l’est: la Penya la Barca, la Serra Falconera i la Mediterrània; al sud, els Puntals de Llidoner i el Barranc del Lloret i, cap a ponent, es divisa la coneguda Caseta del Diari. Ja tornant a l’itinerari principal, s’arriba a l‘esmentat lloc de la Caseta del Diari, la qual no es veu des del camí; indret utilitzat pels apicultors. Més endavant, a la dreta, sorgeix un senderol que cal mantindre sempre net ja que servirà d’enllaç amb la ruta del Rafal i Cap de l’Ase per la nomenada popularment Mallaeta del “Sapo”.
Persistint recte, s’arriba, a mà dreta, a l’Ullal de la Lloma Plana, una mostra típica del sistema càrstic,  típic d’aquestes serres i, tornant a baixar per un trajecte molt descarnat, deixant a l’esquerra el Tossal de Les Ataranes, es puja, ja en la Lloma les Penyes,  una pronunciada vessant, en molt mal estat, fins arribar a un creuer de sendes: a la dreta, el Bancal de Viscaio cap a la Lloma la Cova i , a l’esquerra, la senda que passa per la Foieta de Bruno, amb setze bancalets, el Bancal del Ferrer, des d’on es poden divisar els cingles del Barranc del Lloret i, un poc més tard, vorejant tranquil.lament  la part superior del barranc del Batla Mala i gaudint de les vistes panoràmiques, es puja fins el Molló de les Àguiles, que fita amb els termes d’Almiserà, Ròtova i Llutxent.
Prosseguint tot recte, tothom s’alegra al contemplar la panoràmica que de sobte ens apareix: el ja esmentat barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”. Es troba vigilat a l’est, pel cim del Picaio; al sud, pel de La Cuta i, a l’oest, pel del Puig Agut, un dels dos punts geodèsics al terme de Llutxent. A més a més, cap al sud-est, es  destaquen  el circ de La Safor i en la llunyania, el Montgó. Baixant, el sòl va canviant, es trepitja la coneguda “terreta d’escurar”; s’està baix de la Penya el Recer que protegeix a tot ésser viu quan bufa el ponent. Es contempla millor el ja denominat cim del Puig Agut. Apropant-se cap a ell, a l’esquerra, de sobte, apareix un xicotet caramull de pedres el qual ens indica el senderol, que cal respectar i netejar per poder pujar fàcilment al pic; i, girant la vista cap a ponent, és una delícia gaudir d’unes panoràmiques majestuoses del poble de Llutxent i de la Vall d’Albaida. L’itinerari continua avall, ample però en molt mal estat. S’abaixa entre les Cisselles, a l’esquerra i, la Carabassera, a la dreta, fins arribar, amb molta cura, a la caseta de l’oncle Rafel de Bota, coneguda ara, popularment,  com a “Villa Bota” per on passa el GR-236. Ja estem a La Catalana.
Prenent el GR-236 en direcció a Llutxent, trencant a la dreta, al cap d’una estona, es camina fregant l’antic dipòsit de La Catalana, que es deuria recuperar per a caçadors i vianants, deixant a l’esquerra la senda que va a la Cova Fonda i la Lloma Alta. Un tros més endavant, cal recordar que es deixa a l’esquerra, la Cova de La Catalana, molt fàcil d’entrar . Es tira camí ample avall i, a mà esquerra, al centre del barranquet es pot observar un forn  de calç, abundants per tota la serra llutxentina. Baixant, s’arriba al barranc del Baladret a l’esquerra, ubicat de tramuntana a migdia, deixant a mà dreta la “Caseta dels Carrascos. Encaminant-se per les Fontalles altes i a l’ombria de la serra del “tio” Roseldo  i divisant la cova Saranyana, s’aplega a Les Fontanelles Baixes.  Continuant avall i al següent creuer de camins, es trenca a la dreta i pasant per la caseta de Vicentico el forner,  es creua el torrent que va al barranc Ample.  La ruta s’empina i, pujant poc a poc, deixant-se la caseta de “Ginio Sopa” a mà dreta, s’arriba a un altre camí un poc més trafegat. Prosseguint pel conegut GR-236, es passa per dos corrals de ramaderia a mà esquerra, el de Murillo i el del Bataller respectivament.
Tot seguit, al cap d’una estoneta, el camí apareix de sobte asfaltat. Seguint-lo, a uns cent metres, a mà dreta, es deu trencar per un senderol per visitar l’última barraca de pedra del trajecte, coneguda popularment com la del “tio” Mingo Viola. Tornant definitivament  al camí i, baixant poc a poc, es torna a creuar el riu Pinet, torrent més important de la serra de Llutxent. Pujant, ja molt cansades i cansats, s’arriba a la fàbrica de palets. Prosseguint per la Carrasca s’arriba a Llutxent pel carrer La Plana.
Joan Mahiques i Boscà


Llutxent, 18 juliol 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada